Òmnium Cultural denuncia una operació d’Estat per criminalitzar el president de l’entitat

Mauri: “L’anàlisi objectiu demostra que es va crear un relat a mida per convèncer l’opinió pública espanyola i internacional del fals relat de violència”

Barcelona, 23 de maig de 2019 – L’anàlisi de les xarxes socials i de les portades dels principals diaris de l’Estat demostra que es va construir sense base fàctica un relat que associa la figura del president d’Òmnium amb la violència i el delicte de rebel·lió. L’objectiu, denuncia Òmnium Cultural, era legitimar la presó de Cuixart i l’escarni a l’entitat. “L’anàlisi objectiu demostra que es va crear un relat a mida per convèncer l’opinió pública espanyola i internacional del fals relat de violència. Els fets demostren que aquest relat apareix de forma intencionada i desvinculada a la realitat que es va viure a Catalunya durant la tardor del 2017”, afirma el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri. Així es desprèn de les dues pericials sobre xarxes socials i mitjans de comunicació que el Tribunal Suprem va rebutjar com a prova i que havia presentat la defensa de Jordi Cuixart.

Cap rastre de Cuixart ni violència a les xarxes durant el 20-S i dies posteriors

L’anàlisi de les xarxes socials demostra que no es va associar la violència ni la rebel·lió a Cuixart fins que ja era a la presó. L’informe explica que, quan es produeixen fets violents a manifestacions multitudinàries, la transcendència pública provoca que personalitats i polítics centrin la seva atenció en la violència que ha tingut lloc. En el cas del 20-S, l’anàlisi de les xarxes demostra que aquest extrem no es va produir. Per demostrar-ho, s’han analitzat 23 perfils de Twitter d’entitats, partits i polítics catalans i espanyols de PSOE, PSC, Ciutadans, PP, VOX, Podem i Societat Civil Catalana. Durant els dies 20, 21 i 22 de setembre aquests perfils van generar gairebé un miler de piulades: cap menciona Jordi Cuixart, Òmnium Cultural, ni els Jordis; no apareixen ni una vegada paraules com alçament (alzamiento), tumult (tumulto, tumultuario). Tan sols a tres piulades hi apareix la paraula violència  però en cap cas relacionada amb els fets del 20-S, sino amb violència masclista. Tampoc s’aprecia cap pic de converses que contingui la paraula violència ni derivades.

La pericial, a través de l’anàlisi de les piulades a les xarxes socials, conclou que no s’identifica Jordi Sànchez i Jordi Cuixart amb la mobilització del 20-S fins molt més tard en bona part perquè les crides a la mobilització el 20 de setembre van ser múltiples i transversals. Es recullen les piulades d’entitats, sindicats, col·legis professionals, universitats, així com de líders polítics de primera fila com Pablo Iglesias o l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau.

Els primers en advertir de l’operatiu de la Guàrdia Civil van ser mitjans de comunicació com El Mundo, que va ser el primer a piular la notícia tocades les vuit del matí del 20 de setembre de 2017. Tot seguit, els mitjans de comunicació catalans i estatals publiquen la informació generant un efecte crida de la població que es concentra a la conselleria d’Economia.

Els diaris de l’Estat recriminen la violència policial

Pel que fa l’1-O i en relació a la figura i el paper de Jordi Cuixart, l’anàlisi dels articles d’opinió i dels d’informació evidencien que el president d’Òmnium no va tenir un protagonisme especial.

D’altra banda, la pericial de cobertura informativa del referèndum conclou que els ciutadans van actuar de forma pacífica. Aquestes són les conclusions de l’anàlisi de les informacions publicades en les edicions del 2 d’octubre del 2017 dels cinc principals diaris de Madrid i Barcelona: El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, ABC, El Mundo del siglo XXI i El País. Els autors destaquen que als articles editorials es parla molt de la desproporció i els efectes de la intervenció policial davant l’actitud ciutadana que es destaca com a pacífica.

És el cas del diari El País que, en bona part dels textos de l’endemà del referèndum, es refereix a la repressió policial, inclòs en l’article editorial, però en cap dels articles del diari parla de violència dels ciutadans. En el cas de l’ABC, la repressió policial és present a la majoria de textos i fotografies. Es fa referència a actituds hostils i agressives durant les intervencions policials en alguns punts de votació però no es parla en cap cas d’una actitud violenta de forma generalitzada. Aquesta és la tendència que s’observa a la resta de diaris.