Blanca Sala el cicle x[saber-ne]+ amb una rigorosa introducció al feng shui

Actualitat

21/06/06 (Redacció Òmnium Sant Cugat)Ahir al vespre, en un acte celebrat a la sala del Tapís, al Monestir de Sant Cugat, es van lliurar els premis Òmnium Sant Cugat de narrativa històrica breu en les seves diferents categories.Martí Olaya va presentar l’acte, al qual també van assistir Àngels Solé, tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Escura, president d’Òmnium Sant Cugat, Manel Planas, vice-president de la Delegació i Rosa Caballé, portaveu del Jurat dels Premis.En aquesta primera edició, han estat guanyadors:Primer cicle d`ESO”L`escuder fidel del cavaller”, de Martí Vives VaquerSegon cicle d’ESO”Memòries d`un monjo”, escrit per Joaquim Minguela i DíazBatxillerat i altres cicles formatius”Un conte amagat”, de Beatriz Serrano TomàsPer llegir la totalitat del veredicte del Jurat clica aquí

[28/06/2006] L’antropòloga Blanca Sala va cloure ahir dimarts, 27 de juny, la primera edició del cicle x[saber-ne]+, que durant tot aquest mes ha portat al Cafè de la Sargantana temes com el jazz, el còmic, el teatre o el feng shui. Sala va ser, precisament, l’encarregada de repassar, de forma rigorosa i amena, les principals característiques d’aquest saber milenari.

Blanca Sala va lamentar la superficialitat amb la que a vegades es tractat aquest coneixement, practicat des de fa milers d’anys i que, va subratllar, reflexa molt bé la concepció unitària de l’existència pròpia de l’orient. ‘Al feng shui hi trobem elements de psicologia, geomància, medicina, arquitectura…’. Sala va donar algunes pistes sobre com tenir cases més saludables i que ens facin sentir millor. Un dels ingredients de la fórmula és no oblidar que no hi ha fórmules úniques i que cal buscar quina és la millor solució per cadascú. I en aquest punt, és important no oblidar les característiques pròpies de la nostra cultura: ‘cal fer adaptacions i quedar-nos amb el que és realment important del feng shui, que no és un drac penjat a l’entrada de casa o unes lletres xineses a la paret… és aprendre a mirar i escoltar el lloc on vivim’.