Bruixes a Reus! Una trobada del Quedem?

Actualitat

Una crònica de la darrera sortida del Quedem? per Salvador Mallafré

El dissabte 9 de març, venim de l’Absis i des de la plaça de Sant Pere guaitem al cap del carrer Major. Ja hi ha tota una munió de gent anhelant saber què ens explicarà el Víctor i el Joan d’ANS Educació, sobre “Bruixes a Reus”. Fa un matí esplèndid, convida a passejar i a escoltar. El Victor ens situa en tot moment i de manera magistral en el context històric. Un cop ens trobem en el Reus del segle XVI, és quan entra en acció el Joan, el qual ens fa passar per davant, talment, com una pel·lícula, els personatges i els fets ocorreguts. El trajecte és curt, Reus, aleshores, era molt petit. Des d’on s’accedia a Reus, carrer Major; on hi havia el Portal de Sant Joan, vam anar a la plaça de Sant Pere, on va existir el primer cementiri de la ciutat i on es trobava l’antiga i desapareguda església romànica. D’aquí vam anar a la plaça del Mercadal, seguidament a la del Castell, on hi havia la presó, vam seguir on era situat l’antic Call Jueu a Reus, barri que estava situat entre la plaça del Castell i el raval de Robuster; els carrers principals eren el de la Merceria i el carrer de Sant Pere Apòstol. Vam baixar per aquest carrer per concloure al Carreró de Sunyer i Portal dels Jueus.

Un dia de l’any 1548, un misteriós personatge caçador de bruixes anomenat Joan Malet fa aquest recorregut, va per feina. Examina, casa per casa, totes les dones que troba a la recerca d’un senyal del dimoni, a l’esquena, al pit…, de les presumptes fetilleres. Les que, segons ell, sens dubte, trobava que eren amigues del diable, per tant, les provocadores de la pesta, de destrucció de collites, plagues, mort d’infants… Aquestes dones eren detingudes per les autoritats en espera del judici, eren torturades i finalment acabaven a la forca. Malet, fill de Flix, d’origen morisc, coix i pobre de solemnitat, és instigat, incitat per Diego Sarmiento a fer el que tan bé feia, tant! Que fins i tot la Suprema, el consell de govern de la Inquisició va exigir revisar els processos de tantes dones com hi havia acusades, val a dir també que l’extrema pobresa d’aquestes, comportava que la Inquisició de Barcelona hagués d’assumir les despeses. Sarmiento, Gallec, inquisidor general de Barcelona, elegant, culte, de maneres aristocràtiques i molt manipulador, al veure’s esquitxat pels excessos de Malet, se sent en perill i no dubta en espolsar-se tota responsabilitat culpant el dèbil, Malet, dient que l’ha fetillat. Malet és condemnat a mort i executat a la foguera a Barcelona el dia 2 de juliol del 1549.

Després de fer la foto de grup a la plaça de les Pescateries, no podem deixar de mirar els carrers i places minuciosament, que a partir del que ens han contat el Víctor i el Joan, fa que les percebem, sens dubte, per sempre d’una altra manera.