Un debat sobre els reptes de la immigració tanca el Curs d’activisme lingüístic
02/12/05 (Redacció ÒC) El passat 1 de desembre, l`Observatori de la Llengua Catalana va presentar l`Informe sobre la situació de la llengua catalana (2003-2004) a “Els dijous de l`Òmnium”. A la conferència es van explicar els principals objectius de l`Observatori i es va procedir a fer una anàlisi de la situació del català segons els estudis realitzats. Segons l`Informe, el moment actual de la llengua és fruit de les conseqüències que comporta viure en una comunitat permeable, en un domini políticament fragmentat i en un estatus lingüístic desigual. Segons les conclusions extretes per l`Observatori, les polítiques lingüístiques aplicades són insuficients i s`agreuja amb el fet que, en els darrers temps, s`ha arribat a una “pràctica desaparició de la cooperació interterritorial”. De totes maneres, l`Informe valora positivament la victòria del Partit Socialista en l`Estat espanyol ja que, segons afirmen, “ha implicat la retirada d`una sèrie d`iniciatives profundament lesives per al català, en especial la Llei orgànica de qualitat a l`ensenyament” i va destacar que al català “li convé la integració del domini lingüístic, la interrelació dels seus parlants, la lliure circulació de persones i béns” per tot el territori.
Miquel Fernàndez, d’origen andalús i Ousseynou Niang, senegalés de naixement, van ser els encarregats de tancar, el passat 30 de novembre, el primer Curs d’activisme lingüístic organitzat per Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua. Els ponents van tractar sobre ‘Els nous catalans i el paper de la societat civil’ i van exposar les seves experiències personals com a immigrants.
Miquel Fernàndez va destacar que, malgrat haver nascut a Sabadell, la vida al seu barri i a l’escola era plenament en castellà, malgrat això, avui defensa l’ús ple del català. Segons afirmà ‘el fet lingüístic pot ajudar molt, a nivell simbòlic, a fer-te sentir català, el que és molt important’. Segons va remarcar, cal aprofitar la ‘oportunitat d’acollir tota aquella gent que vulgui’ i que ‘no hem de fer de la llengua un mur de separació, sinó tot el contrari’.
Per la seva banda, Ousseynou Niang va destacar que a la seva arribada a Catalunya va aprendre a parlar abans en català que en castellà el que li va suposar algunes confusions pels prejudicis dels propis catalans, que se li adreçaven en castellà. Per Niang, ‘la societat civil té un paper molt important d’acció pedagògica’ i va remarcar que la situació ‘d’opressió lingüística’ que es viu a Catalunya ‘és similar a la que es viu a d’altres països africans, com el Senegal’ el que pot servir, segons afirmà, ‘d’ajuda per a conscienciar la persona nouvinguda.’