Benvolgudes, benvolguts,

D’ençà d’aquell 26 de setembre, era el de 2008, que hem fet camí plegats. Han estat deu anys de feina intensa, de nous projectes, de creixement, de teixir xarxes, de fer coneixences, d’instants eufòrics i també de moments durs, d’estar al peu del canó, de lluita per la llengua, la cultura i el país.

Avui toca comiat, toca tancar una etapa magnífica en tots els sentits, una etapa viscuda molt intensament, que he gaudit del primer al darrer minut. Una etapa que m’ha permès posar-me al servei dels altres, créixer personalment i conèixer gent fantàstica; en definitiva, una etapa que m’ha fet adonar de com en sóc d’afortunat i del munt de motius que tinc per estar agraït.

He tingut el privilegi de treballar amb gent meravellosa, compromesa i eficient; ha estat un plaer el dia a dia al vostre costat; la força de l’equip ens ha permès assolir els reptes que ens proposàvem. Gràcies per haver-me deixat compartir aquests anys amb vosaltres. Sou una colla fantàstica, la millor junta que hauria pogut somiar. Davant vostre s’obre un futur esplendorós, gaudiu-lo, us el mereixeu, us l’heu ben guanyat!

Vull donar les gràcies a totes les persones, entitats i institucions que heu fet possible la nostra tasca durant aquests 10 anys, que amb la vostra empenta i implicació ens heu acompanyat en el viatge: ajuntaments, Consell Comarcal i Diputació de Lleida, entitats, partits polítics, socis, companyes i companys de les presidències territorials, Junta Nacional -particularment en Pere Carles- , tècnics d’Òmnium -especialment l’Aziz Bounjim i en Roger Bujons- i tota una colla de gent que ens heu obert les portes i heu donat el cop de mà escaient, en el moment oportú. A tothom, moltes, moltíssimes gràcies pel vostre suport, pel vostre escalf; junts hem escrit una pàgina cabdal de la història del nostre país.

Deixeu-me, també, que us demani perdó per si alguna vegada no he estat a l’alçada de la responsabilitat que tenia encomanada, si les meves accions o paraules no han estat encertades i han pogut ferir o decebre. I a la junta: disculpeu si he estat massa impulsiu, si no he sabut delegar, o simplement, si m’he fet massa pesat.

En aquests deu anys, no tot han estat flors i violes, no tot han estat èxits i aplaudiments; també hem comès errades i no sempre hem assolit els objectius desitjats. El país ha viscut algunes de les pàgines més fosques dels darrers 40 anys: patim persecució, repressió, exili i empresonaments injustos i totalment arbitraris; fets totalment impropis d’un estat democràtic i amb una justícia realment independent. Hem plorat pèrdues molt sentides: el Xavier Jounou, el Joan Viladrich, Mn. Jesús Huguet, la Muriel Casals…

Malgrat tot, no hem perdut mai la fe, perseverem i mantenim viu l’esperit de lluita i de resistència que ens va fer guanyar l’1 d’octubre i que ens ha de dur a bastir una república més democràtica, més lliure i socialment més justa. De cap manera no podem permetre que es normalitzi aquesta situació d’injustícia i persecució i, sobretot, no podem oblidar aquelles persones que paguen amb la presó o l’exili el compromís amb el país i amb la democràcia. Cal treballar, més que mai, per la unitat, per la justícia i per la llibertat.

Com deia l’estimada Muriel, “Nosaltres som el somni”, i el nostre somni és la llibertat. No renunciem mai als nostres somnis; no permetem mai que ningú decideixi per nosaltres.

Una fortíssima abraçada.

Ramon Segués Coromines

Solsona, 23 de gener de 2019