Carme Junyent: ‘No podem desaprofitar l’oportunitat de la immigració per escapar del bilingüisme’
25/11/05 (Redacció ÒC) Francesc Gisbert, amb La meua família i altres monstres, i Lluís Hernàndez, amb Laura i els àngels, són els dos escriptors guardonats amb els premis Folch i Torres de novel·la per a nois i noies i el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, respectivament. El nom dels guardonats s`ha fet públic aquest matí en una roda de premsa i dilluns vinent es realitzarà l`acte de lliurament dels premis a la Seu d`Urgell amb una festa infantil i juvenil. El guanyador del 43è Premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies, Francesc Gisbert, és nascut a Alcoi, professor d`institut i llicenciat en filologia catalana. Anteriorment ja havia estat premiat amb premis com el Joan Fuster de narrativa o el ciutat de Torrent de novel·la, entre d`altres. L`obra guardonada presenta les peripècies d’una família tronada, que sobreviu robant i trampejant. Després de veure`s forçats a ocupar un mas, descobreixen que no està deshabitat, i l’hauran de compartir amb una colla de monstres força peculiars. D`altra banda, Lluís Hernàndez, guanyador del 32è Premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil, és natural del Pont de Suert i catedràtic de llengua i literatura catalanes a l`IES Joan Coromines de Pineda de Mar. És col·laborador habitual al periòdic AVUI i de la ràdio Catalunya Cultura. L`obra premiada, Laura i els àngels, ens presenta una noia, Laura, que, en la seva solitud adolescent, descobreix que el món no és com li havia semblat sempre. Més informació: www.nitdesantallucia.info
La professora de lingüística general de la UB i membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades Carme Junyent va ser la protagonista de ‘Els dijous de l’Òmnium’ del passat 24 de novembre. Junyent va parlar, en aquesta conferència, sobre la presència de diverses llengües amb arrels diverses als Països Catalans i de com els fluxos migratoris actuals poden determinar el futur de la llengua, de la mateixa manera que anteriors fluxes migratoris en van determinar les característiques actuals.
Junyent va remarcar que les migracions no són noves a Catalunya i que les influències d’anteriors fluxes es troben en la nostra toponímia o directament al nostre diccionari català actual, amb paraules com enxaneta, que prové del bereber. En aquest sentit ha destacat que històricament ‘hem tingut moltes influències sense deixar de ser qui som’ i ha remarcat que ‘aquesta diversitat és un regal’. Per a Junyent la diversitat lingüística de Catalunya és un dels factors que l’ha permès perdurar en el temps i va deixar clar que no es coneix de ‘cap comunitat que s’hagi mantingut bilingüe’.
Junyent es va mostrar optimista i va afirmar que ‘no podem desaprofitar l’oportunitat de la immigració per poder escapar del bilingüisme i reivindicar-nos com una societat multilingüe’. I, en aquest sentit va remarcar que cal respectar els orígens de les persones immigrades ja que ‘com més clar es té el lloc d’on es ve, més fàcil és la integració’.
Segons Junyent està clar que una llengua es troba en perill ‘si és una única influència la que l’afecta’, ja que la converteix ‘en un mer dialecte, mentre que si té moltes influències s’enriqueix’. En aquest sentit va aportar la dada que actualment hi ha al món la meitat de llengües de les que existien quan Colom va arribar a Amèrica i va deixar clar que la resta de llengües han perdurat gràcies al ‘plurilingüisme dels seus parlants’.