Estimadíssims tots,

Estic vivint aquests moments amb molta impotència i ràbia continguda, però sentiu que estic aquí amb tots vosaltres. Avui, després de 5 mesos empresonat, la dignitat que sento és absoluta.

A tots els treballadors d’Òmnium Cultural, a la Junta Directiva i les juntes al territori, us envio a tots el meu amor. Avui, sentim més que mai la dignitat de 57 anys d’història en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. L’esforç de cadascú de nosaltres en la lluita pel bé comú és el millor exemple que podem oferir a la societat. Gràcies per ser-hi sempre.

A tots els socis d’Òmnium i la societat en general faig una crida a convertir tota la impotència que sentim en militància: està en joc el futur dels nostres fills i generacions futures. La causa contra Catalunya és avui més que mai una causa contra la democràcia.

Avui, després de 151 nits en la cel·la que us il·lustro, em sento més unit que mai a tots vosaltres i no tinc cap dubte que respondrem, com hem fet sempre, amb tendresa, serenor, unitat i coratge.

Us vull tornar a agrair totes les cartes que em feu arribar. Aquí dins, les cartes, el paper i el bolígraf m’acompanyen i s’han convertit en la principal eina per mantenir la meva ànima lliure.

També ho és les visites que rebo setmanalment. Fa dues setmanes van venir al vis-a-vis la Txell, l’Amat i els meus pares. La Maruja, la mare, va néixer a Múrcia, a El Esparragal; l’Antonio, el pare, a Badalona. Ells dos sempre s’han parlat en castellà i fou al néixer les meves germanes i jo que la mare va proposar al pare que els fills els parlessin en català. Això és així a milers de llars catalanes i per sort ara ja passa amb moltes altres llengües com l’àrab, l’urdú o el xinès com a llengues maternes. Quina sort!

A la presó ho explico a tothom sempre que ve a tomb. La societat catalana és diversa i plural. I aquest és el nostre tresor.

I aquest tresor està molt relacionat amb el model educatiu de Catalunya. A l’escola Rosselló-Pòrcel de Sta. Coloma de Gramenet, fa 35 anys s’hi iniciava un dels primers programes d’immersió lingüística, sota el lideratge d’uns mestres compromesos i un grup de pares i mares, majoritàriament castellanoparlants, que van ser molt conscients de la transcendència de garantir la plena igualtat d’oportunitats entre tots els infants, vinguin d’on vinguin i tinguin la llengua materna que tinguin. El progrés només el crea la diversitat: hi ha els qui voldrien crear dues comunitats davant els qui estem convençuts que els infants que creixen junts a l’escola, romandran junts al carrer i units com a societat.

L’escola catalana és un gran consens de País, un èxit de cohesió social i d’equitat. Per això, hem de fer tots els esforços possibles per enfortir-la sempre i arreu: avui a les 17h tornareu a ser la nostra veu per defensar l’escola catalana als carrers de Barcelona: un èxit col·lectiu, convocats per Somescola i sota el lema “L’escola catalana, democràtica i cohesionadora, no té por”.

Aquest és el sol poble d’en Benet i en Candel, de la Maruja i l’Antonio.

Com diuen els estimats amics de Txarango:

“En la tierra hace falta personas que construyan más y destruyan menos”.

Som escola. Visca la llibertat!

 

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural
Soto del Real, 17 de març de 2018