El passat 15 gener, més tard del que és habitual pel fet que vam deixar passar les festes de Nadal, vam fer la quarta sessió del curs parlant de Quim Monzó.

Quim Monzó va néixer el 1952 al nostre barri de Sants, de mare modista i pare treballador d’una fàbrica tèxtil del barri.

No va tenir una infància fàcil i va ser un lector apassionat per fugir de la realitat. El seu ídol era Pere Calders.

Es reunia al Bar Llorens, a Sants, amb els amics. Volien canviar el món, feien tertúlies apassionades. Alguns d’aquests amics eren per exemple, Javier Mariscal i  Pau Malvido, escriptor i poeta maleït per pròpia definició i, sobretot, un artista que no va voler sucumbir als plaers d’allò convencional.  Va desplegar, al llarg de la seva curta però intensa vida (va morir de sobredosi el 1994), una incessant militància en molts dels col·lectius més renovadors. Aquest nom és pseudònim de Pau Maragall: era el germà del Pasqual i de l’Ernest Maragall.

Vam saber que la malaltia d’en Monzó, la síndrome Gilles de la Tourette, caracteritzada per tics incontrolats, l’han patit també molts famosos il·lustres, com Mozart, Molière, Samuel Johnson, Hans Cristian Andersen.

Després vam parlar de la quantitat de feines que va fer: dissenyador gràfic, corresponsal de guerra, columnista de premsa periòdica, traductor i, finalment, escriptor. Escriu, sobretot, de les relacions familiars, ja que pensa que les relacions porten a conflictes, i fa molts contes d’aquest tema.

Ha rebut diversos premis literaris al llarg de la seva carrera com a escriptor; l’últim, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 2018.

Com sempre, va ser una xerrada molt interessant, i l’última hora la vam dedicar a debatre i analitzar els contes proposats per la Remei, que havíem llegit prèviament.

El pròxim primer dimarts de febrer parlarem de Jaume Cabré i llegirem alguns contes que ens ha proposat per poder fer la tertúlia entre tots els assistents.