‘El bilingüisme és un mite utilitzat pels governants per amagar un conflicte lingüístic’
24/11/05 (Redacció ÒC) La revista Escola Catalana acaba de publicar l`exemplar número 424. Si en la revista anterior es destacava l`aventura com a component didàctic i educatiu, aquest número pren l`horror i la barbàrie en el vessant més humà com a eix central temàtic. Gràcies a la feina de diversos especialistes que han elaborat eines de contingut pedagògic, s`analitza aquest aspecte obscur de la societat, repassant episodis tan funestos com els genocidis a Rwanda, l`holocaust jueu o la cacera de bruixes del segle XV, entre d`altres. El personatge entrevistat és l`historiador i professor Joan B. Culla.
24/11/05 (Redacció ÒC)
La tercera sessió del Curs d’activisme lingüístic dedicada a les mesures per defensar els drets lingüístics va fer front al debat sobre el bilingüisme i les bones pràctiques per tal de superar-lo. Segons els ponents a Catalunya es parlen més de 300 llengües, però sols dues tenen un estatus rellevant: el català com a llengua pròpia i el castellà, com a llengua ‘oficial i impròpia’. Es va defensar que ‘cal que el català sigui la llengua d’acollida’ per als nouvinguts i, per això, es va reclamar que no s’usin prejudicis inconscients en contra del català a l’hora de parlar amb immigrants.
Els ponents també van destacar, després de repassar-ne diversos casos, que el bilingüisme és un mite ‘impulsat pels governants, que volen amagar un conflicte lingüístic, i promocionat per aquells que, curiosament, són monolingües’. Segons es va afirmar, a Catalunya és més adient parlar de conflicte lingüístic entre dues llengües que no gaudeixen ni dels mateixos drets ni de les mateixes projeccions socials.
La tercera sessió del Curs d’activisme lingüístic dedicada a les mesures per defensar els drets lingüístics va fer front al debat sobre el bilingüisme i les bones pràctiques per tal de superar-lo. Segons els ponents a Catalunya es parlen més de 300 llengües, però sols dues tenen un estatus rellevant: el català com a llengua pròpia i el castellà, com a llengua ‘oficial i impròpia’. Es va defensar que ‘cal que el català sigui la llengua d’acollida’ per als nouvinguts i, per això, es va reclamar que no s’usin prejudicis inconscients en contra del català a l’hora de parlar amb immigrants.
Els ponents també van destacar, després de repassar-ne diversos casos, que el bilingüisme és un mite ‘impulsat pels governants, que volen amagar un conflicte lingüístic, i promocionat per aquells que, curiosament, són monolingües’. Segons es va afirmar, a Catalunya és més adient parlar de conflicte lingüístic entre dues llengües que no gaudeixen ni dels mateixos drets ni de les mateixes projeccions socials.