Tots els que coneixen el doctor Joan Veny i Clar, nascut a Campos (Mallorca) el 1932, si es veuen en la necessitat de definir-lo, destaquen de la seva personalitat, unànimement, la profunda humanitat que l’envolta, el seu capteniment bonhomiós, la passió que posa en tot el que fa, la col·laboració desinteressada amb què atén qualsevol demanda, l’amistat que ofereix a qui s’hi aproxima. D’això se’n diu generositat i és més d’agrair en qui ha assolit la més alta competència científica i docent. 
 

Durant cinc dècades, des de la seva alma mater, la Universitat de Barcelona s’ha lliurat, de manera exemplar, a la formació de deixebles i ara són munió els qui segueixen els camins científics que ell ha obert i transitat amb la màxima solvència. A l’origen de tot hi ha l’«amor als mots», això és la Filologia en sentit estricte. Així ho ha dit més d’un cop, i també ha dit que es va fer filòleg colpit alhora per la llengua antiga que trobava en els documents i pel contacte amb la llengua viva, quotidiana, negligida durant anys en l’activitat escolar i en la vida pública. A estudiar aquesta doble variant de la mateixa realitat s’ha lliurat sense defallença, fins a dedicar-hi la vida entera. Els treballs que ha elaborat fins ara, quan es troba en plena producció, són innombrables, amb aportacions essencials que el converteixen en un dels nostres més brillants especialistes en disciplines tan diverses, i tan connectades, com la geolingüística, el contacte de llengües, la lexicologia, la gramàtica històrica i la lingüística romànica. 
 

Per aquesta obra, i per la seva infrangible fe en la llengua catalana, honora el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural li lliura en aquest acte.
 

Joan Mas i Vives