CRÒNICA BREU

El 10 d’octubre d’enguany es va iniciar la 4a edició consecutiva del taller, a la sala de la Parròquia de Sta. Madrona del Poble-sec. De les44 persones matriculades, la majoria de les quals sòcies d’Òmnium, n’hi van assistir 32.

El sr. Lleonard Armentano i Valls, conductor del taller, amb el seu tarannà planer, clar i, a voltes, amb un delicat sentit de l’humor, dedicà la primera sessió al marc geogràfic del nord-est de la península ibèrica i les parts més rellevants del territori: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. També va parlar de l’evolució històrica des de la prehistòria fins a la romanització. Podríem dir que ens va presentar els nostres rebesavis, els primers pobladors ibers, dels quals tenim notícies i que visqueren al territori. Tot i que tenim escrits ibèrics, actualment no s’ha trobat encara la manera de poder-los interpretar. La cultura ibèrica es forja a partir del contacte amb altres cultures mediterrànies: etruscos, fenicis, grecs i romans. La irrupció dels pobles celtes donarà lloc a la cultura celtibèrica.

Amb la seva exposició, acompanyada d’una presentació visual aclaridora, i seguint alguns fragments llegits pels assistents del dossier informatiu, que se’ns va lliurar a l’inici de la sessió, Armentano va fer que els 90 minuts de la sessió passessin ràpidament. Ens va recordar que cadascuna de les sessions teòriques tenen el complement d’una visita, sempre feta en dissabte al matí, a algun indret dels explicats a la sessió. La visita corresponent a aquesta sessió és al poblat ibèric de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet.

LA SORTIDA: Poblat ibèric de Puig Castellar

Tal com estava programat enguany, i com ja s’havia establert el curs passat, el punt de trobada per fer les sortides era la cruïlla del Paral·lel amb el carrer Tapioles, a les 8.30 del matí del dissabte 27 d’octubre. Érem 23 assistents disposats a visitar el poblat ibèric que ens permetria endinsar-nos de manera natural a les formes de vida d’aquells rebesavis nostres. Estava una mica ennuvolat i amenaçava pluja. Amb tot, les ganes de descoberta van pesar més pels valents encuriosits que la crua realitat.

Per arribar al poblat ibèric, un cop arribats a Santa Coloma  de Gramenet, cal agafar un autobús que et porta a l’inici d’un camí costerut, però  planer, i una mica llarg, però plàcid i molt agradable. Aquest camí et condueix fins a dalt del turó, on hi ha excavada part de la població, que delimita les cases que hi havia i els carrers principals, i una casa reconstruïda a l’estil de l’època. Tot plegat amb una panoràmica espectacular de part del Vallès, el Barcelonès, part del Maresme i el mar.

Doncs bé, tot just a la sortida de la parada del metro de Santa Coloma, una pluja persistent va decidir fer acte de presència, i durant una bona estona va caure un autèntic xàfec, cosa que va fer-nos desistir de la visita al poblat i trobar un nou recurs. Amb els paraigües estesos vam visitar el Museu Torre Balldovina. Allà, aixoplugats de l’inoportú aiguat, vam poder gaudir d’una sala completa dedicada al món iber.

També ens vàrem informar que la torre Balldovina havia estat de la família de l’il·lustre Josep M. de Sagarra, família que va promoure la necessitat d’excavar i recuperar el poblat ibèric.

SORTIDA BIS

El 7 de novembre, dia de la 2a sessió teòrica, en Lleonard va dir-nos que, tenint present la visita frustrada al poblat ibèric, si hi havia un determinat nombre de persones interessades a visitar-lo, faríem una sortida extra el dissabte dia 17. I així es va fer, tot i que el nombre d’assistents no va ser tan nombrosa.