Òmnium reclama un pas endavant en l’Estatut

Actualitat

20/09/05 (Redacció ÒC) El taller de lectura “Poetes del Carles Riba” ha començat aquest dilluns, 19 de setembre amb la participació d`Àlex Broch, el qual ha introduït els assistents en el món de Jordi Sarsanedas. L`autor analitzat va ser premiat amb el Carles Riba l`any 1954 amb l`obra Silenci, respostes, variacions. Sarsanedas també va guanyar el Premi d`Honor de les Lletres catalanes l`any 1994. La pròxima sessió serà el proper dilluns, 26 de setembre, i es realitzarà una lectura amb debat i comentaris sobre l`obra premiada amb el Carles Riba amb la presència del mateix Àlex Broch i el propi Jordi Sarsanedas.

20/09/05 (Redacció ÒC)
Davant la recta final del procés d’elaboració del nou Estatut i dels darrers esdeveniments succeïts al seu entorn, Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural, acompanyat per diferents membres de la Junta Directiva de l’entitat, van fer arribar personalment, el dilluns 19 de setembre, les consideracions de l’entitat al president del Parlament, E. Benach. La delegació de l’entitat va presentar el document que insta els polítics catalans a deixar enrere els interessos de partit i a fer un front comú per a l’aprovació d’un nou Estatut, deixant clar que els avenços socials i l’Estatut ‘són dos objectius inseparables’.
L’entitat també va fer arribar el document al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i als representants polítics A.Mas, J.Montilla, J.Carod-Rovira, J. Piqué i J. Saura.

‘La Junta Directiva d’Omnium Cultural vol fer arribar als representants de les forces polítiques catalanes les consideracions següents:

En el moment actual del procés d’elaboració del nou Estatut és especialment important que els polítics prioritzin l’interès general per davant de les seves legítimes posicions de partit. Considerem que no li correspon a una entitat com Òmnium de prendre cap opció partidista concreta en el debat, però sí que té la responsabilitat de defensar uns principis mínims en els seus camps d’actuació: llengua, cultura i país.

És evident que la societat catalana no pot superar les mancances de benestar social, infraestructures, desenvolupament humà, cohesió intercultural, etc. sense aconseguir un salt important en el finançament i l’autogovern. És fals i tendenciós contraposar els avenços socials i l’Estatut, que són dos objectius inseparables.

El nou Estatut ha de servir per consolidar un model identitari comú basat en el llegat històric rebut i en un projecte de futur compartit. Els nous paradigmes del món globalitzat i la societat xarxa requereixen la incorporació de valors i objectius col·lectius que permetin al nostre país posicionar-se mundialment davant dels reptes del segle XXI. L’Estatut ha de ser una oportunitat per integrar aquests nous valors i objectius.

La interpretació restrictiva que s’ha fet de la Constitució i la laminació de les competències autonòmiques que han practicat reiteradament els poders estatals invalida la seva invocació a respectar el pacte constitucional, que d’altra banda -no ho oblidem’va ser formalitzat sota la pressió de poders fàctics franquistes i amb la promesa que estaria obert a futures evolucions. Tampoc podem oblidar que les afirmacions del rei quan va dir ‘Catalunya serà allò que vulguin els catalans’ i del president del Govern espanyol afirmant ‘Defensaré la proposta que surti del Parlament de Catalunya’, són part del compromís adquirit per les institucions de l’Estat. En definitiva, és el reconeixement que la voluntat democràtica de la societat catalana està per damunt de l’actual ordenament constitucional, de la mateixa manera que el dret a l’autogovern de Catalunya és previ a la Constitució espanyola.

L’actual Govern català, al seu torn, va adquirir amb la societat catalana uns compromisos que ara no s’han de veure frustrats, tant en la consecució d’un finançament digne -equivalent al concert econòmic’com d’un nou Estatut que assoleixi l’autogovern apropiat a una nacionalitat històrica -és a dir, a una de les nacions constitutives de l’Estat. Aquest compromís no es limita a l’Estatut, sinó que s’estén a la consecució del reconeixement igualitari de la realitat lingüística, cultural i nacional catalana en l’ordenament institucional de l’Estat, de la Unió Europea i de la UNESCO.

Per coherència i dignitat nacional, només si es veuen garantits aquests principis mínims té sentit i val la pena que la societat catalana doni el seu suport a un nou Estatut d’autonomia.

Tenim l’esperança de veure acomplerts aquests compromisos.
La Junta Directiva d’Òmnium Cultural