La novel·la històrica ‘Ànima de llop’ (Proa), que va guanyar el premi El Lector de l’Odissea, tanca una trilogia baixmedieval Llorenç Capdevila dóna veu als últims remences La violència té més protagonisme que l’amor, en un text literari marcat pel personatge brutal de Matallops, un home dominat per l’instint salvatge A la novel·la ‘Ànima de llop’ (Proa), premi El Lector de l’Odissea, Llorenç Capdevila recrea la lluita dels remences a finals del segle XV contra els mals usos senyorials. El protagonista és un pagès remença salvatge a qui l’autor defineix com un ésser “instintiu i incapaç d’estimar”. Abans de pensar l’argument, Capdevila va crear aquest personatge bestial, Jaume Bru, conegut per Matallops. Tot i les seves simpaties remences, Jaume Bru, escèptic i esquiu amb els seus, es veu abocat a posar-se al servei del baró que escanya la contrada i ho fa amb cos i ànima, amb ànima de llop, com indica el títol del llibre. Matallops surt a la recerca d’una serventa fugitiva, un encàrrec que es converteix en obsessió i que desferma tota la seva brutalitat. Després hi ha un tímid camí cap a la humanització, “però no vaig veure possible redimir-lo en vida a causa del procés tan gran de degradació en què cau”, apunta Capdevila sense revelar les claus d’una trama en què té més protagonisme la violència que l’amor. “De gent així en trobes a totes les èpoques, però situar Matallops al final del segle XV m’anava especialment bé perquè és un moment crepuscular, de guerres i turbulències constants”, explica Capdevila, que d’aquesta manera tanca una trilogia baixmedieval precedida per El color del crepuscle (2000), situada a finals del XIV, i O rei o res! (2002), que gira entorn del Compromís de Casp. Quim Jubert, un dels responsables de la llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès i creador del singular premi en què més de 100 lectors fan de jurat, defineix Ànima de llop com “un viatge físic i moral”, mentre que l’editor Isidor Cònsul en destaca “la força del llenguatge” i “l’habilitat per recrear escenes de violència i guerra”. La muntanya gironina, Girona i Barcelona són els escenaris principals de l’obra. El narrador és un germà del protagonista, un monjo de Ripoll que, ja gran, posa per escrit tot el que li han contat sobre la increïble peripècia de Jaume Bru. Cabdills remences com Verntallat i Pere Joan Sala, nobles impresentables, pagesos i ciutadans desfilen per un país assolat per la revolta pagesa enmig d’un conflicte bèl·lic, social i polític que només s’acaba definitivament amb la sentència arbitral dictada el 1486 pel rei Ferran a Guadalupe, que va posar fi als mals usos senyorials del camp català, vigents encara quan Europa ja entrava en el Renaixement. “Evitant alliçonar el lector, he fet un esforç perquè els personatges es vesteixin i mengin com ho feien a l’època”, comenta l’autor, que després d’una primera redacció va esporgar l’excés de dades històriques. Filòleg de formació, Capdevila es troba còmode en el gènere històric, però no renuncia a arribar al present i fa èmfasi en la seva voluntat literària més que no pas de recreació del passat. El pròxim llibre l’ambientarà al segle XVII i el següent voldria situar-lo al present, “però ja veurem què surt”. Ignasi Aragay