La xerrada, conduïda per en Pepe Ruiz, va comptar amb l’Antonio Cazorla, per parlar-nos de les lluites veïnals i l’associació de veïns; la Núria Martí, de les lluites sindicals; en Ferran Pont del paper de la parròquia de Sant Cristòfol i exdiputat al Parlament, i en David Fernàndez també exdiputat per la CUP.

L’acte el va obrir el Pepe Ruiz, resumint del que es tractava, de posar en relleu el paper que les lluites que a cada barri, en aquest cas Can Anglada, van representar; de la seva transversalitat i del que es va aconseguir. Fent un esment especial a l’abominable acte d’aquesta setmana de condecorar un ministre de Franco amb les mans tacades de sang i reclamat per la justícia argentina.

La Núria Martí ens va explicar el seu recorregut, com de molts altres, des de la il·lusió de poder trencar amb el poder establert fins al desengany que va suposar el pacte de la transició dins dels mateixos partits d’esquerres. Ens parlà de “la culebra” quan anaven de fàbrica en fàbrica aixecant els comitès d’empresa fins a acabar al Raval, davant de l’Ajuntament, per exposar les reivindicacions del barri. També es va crear la primera comissió de dones de la ciutat on la planificació familiar era un dels temes principals.

L’Antonio Cazorla ens va mostrar com les associacions de veïns van representar una estructura de barri, i de ciutat, que no existia, de tal manera que des de l’associació es creaven grups o comissions per ajudar als avis, per organitzar esport per als joves,… i evidentment per reclamar escoles, i es trobaven cada diumenge a l’espai on es pretenia que es construís l’escola. La primera va ser l’Antoni Ubac i més endavant l’Agustí Bartra. La seva decepció per com han passat els anys de la transició sense canvis importants en la manera de fer de la península Ibèrica fa que sigui irrenunciable un referèndum sobre el futur de Catalunya.

El Ferran Pont va fer un repàs de què representaven les agrupacions cristianes, especialment la parròquia de Sant Cristòfol que coneix molt bé, i com donaven suport a les assemblees de l’AEG i altres moviments a favor de la democràcia. Especialment interessant va ser la presència i l’aportació del mossèn Agustí Daura “el cura rojo” responsable de la parròquia durant aquells anys. Més endavant detallem la seva intervenció.

Finalment, en David Fernàndez va remarcar la importància d’actes com aquest que recorden la memòria històrica que se’ns ha negat i que hem de recuperar. Va dir-nos que amb el referèndum de l’1 d’octubre no només decidim el futur de Catalunya sinó que, en el marc global d’Europa, decidim si volem una societat marcada pel que controlen el mercat o volem una societat on els pobles tinguin realment la paraula.

Els joves actualment estan un una situació complicada perquè es troben abocats al consumisme però curiosament no tenen un sou per gastar, per tant, estan en un cul de sac. Això també ha de canviar i ho podem fer votant.

Catalunya sempre ha estat lluitant, i ho ha fet sense un estat, contra un estat i amb un estat en contra, per tant, no hi ha més volta de full que votar el pròxim 1 d’octubre.

En les intervencions del públic assistent volem remarcar la del mossèn Agustí Daura, que malgrat l’edat i les males condicions físiques, va voler estar present a l’acte. De la seva intervenció val la pena destacar el que va dir: “Sóc català espanyol i només puc ser espanyol si abans sóc català. I per canviar-ho ens toca destruir l’oligarquia de l’estat que és el mateix estat de Franco. I per tant, l’únic camí és la independència de Catalunya per fer una república catalana que es pugui estendre als altres pobles de l’estat.”

L’acte va acabar a les 9 del vespre.