[26/11/2004] El poeta i ‘agitador cultural’, dues cares indestriables de la mateixa persona, Pep Mita va tancar dijous, 25 de novembre, el cicle El desconcert de la literatura, que des del passat 21 d’octubre, ha portat a la sala de destil·lació de l’Anís del Mono escriptors, editors i poetes com Agnès Rotger, directora de Pòrtic, el poeta i pintor Gerard Sala i els escriptors Julià de Jòdar, Hèctor Bofill i Eva Santana. El Desconcert de la Literatura, un cicle que es vol que tingui continuïtat en els pròxims mesos, era un dels actes previs de la 54 Nit de Santa Llúcia, que tindrà lloc a Badalona el 10 de desembre al Palau Municipal d’Esports. La xerrada de Mita, que va aplegar prop de 100 persones, era un dels actes d’una setmana intensa, que va començar dimecres amb Carme Riera, a la Biblioteca de Can Casacuberta, i que acabarà aquest diumenge a les sis de la tarda, al teatre Blas Infante amb l’entrega dels premis Josep Maria Folch i Torres i Joaquim Ruyra. Mita va combinar la lectura -o interpretació, és clar- de poemes -els seus i els de Brossa, ja que va llegir algunes poesies de Calcomanies, un llibre homenatjat en la seva última obra Poemes sense pedals- i la reflexió al voltant de la seva producció literària, centrada en la poesia visual. Això va permetre veure un Pep Mita força inèdit, que va apostar per un anàlisi en profunditat de què l’empeny a escriure. Per cert, que segons va dir amb ironia el poeta, ‘la poesia visual genera grans entusiasmes a curta distància i poca atenció a la llarga distància’. ‘La literatura com a forma de combat generarà grans perdedors’, va reconèixer només començar, tot i remarcar que, en efecte, ‘la literatura, les arts, la cultura en general són una forma de combat en si mateixa’, va remarcar seguidament. El poeta va subratllar, però, que aquest combat no sempre té lloc en els grans escenaris de la vida pública. ‘Qui s’aixeca de la butaca per escriure, el que sigui, m’agradi o no, mereix el meu respecte’. El conferenciant no va estalviar referències al present polític i social de la ciutat: ‘la regidoria de cultura hauria d’estar a peu pla’, va dir citant Mateu Rotger; també va apuntar que ‘alguns de nosaltres ens sentim còmodes a les clavegueres’. ‘No ens podem permetre fer les coses sense passió’, tota una declaració de principis que permet entendre un poeta, al qual, el llibreter d’El Drac, Pere López, que va presentar l’acte, va demanar una major concentració en la literatura. López, convençut del valor del poeta, va demanar, quasi va pregar, que deixés els activismes per centrar-se en la producció. És clar que Mita va puntualitzar que ‘quan diem poesia, no pensem només en tinta i paper’. Tot recordant els seus inicis com a artista, Mita va dir: ‘quan volíem dir una cosa, la dèiem en poesia, fèiem una pel·lícula o muntàvem una obra de teatre, tan se val, i sinó, agafàvem una pancarta i convocàvem una manifestació’. Poesia, activisme… dues realitats ben properes en l’obra d’un poeta estimat -així ho indicava la sala, on no hi cabia ningú més- i del tot necessari.