Us animem a descobrir i acollir el nou peveter santcugatenc de la Flama del Canigó
Ja hem iniciat la campanya d’apadrinament de l’obra del reconegut artista Joan Sunyol, especialment dissenyada per a Sant Cugat
Ens omple d’orgull haver comptat amb un humanista, un creador complet que es formà en centres com l’Escola Industrial, l’Escola Elisava i l’Art Center de Pasadena (EUA). Que treballà amb empreses industrials com Germans Boada o Famosa però que una de les seves passions ha estat la d’ensenyar, aprendre ensenyant, com ell assevera, tant a Elisava com a Masana, Eina o ESDI. Ha estat reconegut amb una de les primeres medalles ADI, un Delta d’or i un de plata, entre altres premis.
En la presentació del peveter, l’artista, acompanyat pel nostre president Lluís Bonet, el coordinador de la Flama a Sant Cugat Jaume Angerri i la responsable tècnica de la Flama d’Òmnium Nacional, Irene Badosa, ens transmeté el minuciós treball creatiu de l’obra i que, parcialment, us traslladem:
És més aviat cosa anar-li donant voltes, de mirar de fer-se savi en el tema, de parlar-ne, de dividir el problema a trossos, plantejar hipòtesis i posar-les a prova amb prototips físics, d’aprendre dels accidents i, amb l’experiència que anem acumulant, mirar de solucionar el millor possible el problema
En aquest cas el primer va ser entrar en el problema del foc.
Començant amb espelmes i llànties d’oli (portat per la idea de part d’un ritual que hauria de tenir el peveter) i provant d’escalar la flama vaig arribar a quinqués, fogons de petroli i estufes de parafina. La cerca a les ferreteries em va dur a les torxes de jardí i d’aquí a provar diferents combustibles. El d’estufa fa una pudor terrible, però els de jardí podien servir. Un dels tipus, aromatitzat, m’ha portat a desitjar experimentar amb afegir aromes, cosa que he deixat per un cop acabat el peveter.
El butà podria ser una bona alternativa, però pot ser més perillós de manipular i donada la flama que necessitaríem i la mida dels dipòsits disponibles, segurament tindríem problemes de caiguda de pressió.
Combustibles del tipus alcohol sòlid, pastilles per encendre el foc, etc., donen una bona flama però necessiten una alimentació constant.
Al moment de presentar les idees tenia una bona flama i temps acceptables entre càrregues del dipòsit. La idea és de seguir treballant sobre aquest mínim acceptable un cop construïts els peveters.
Un dels records recuperats durant la recerca del foc va ser la de les torxes de senyalització de les obres de carretera dels USA (Toledo torch) interessants per la resistència de la flama enfront del vent. La compra d’un exemplar era difícil, però vaig trobar la patent i el mecanisme és prou clar. He fet proves que funcionen molt bé però redueixen la mida de la flama. Estic segur que podré controlar-ho.
El camí és proper a les llars de foc angleses alimentades per gas. Treballant-hi millorarà tant la resistència al vent com els aspectes poètics de la flama.
Passant al peveter.
La veritat és que vaig tirar de seguida per una base senzilla en forma de tascó per a fer-la visualment poc gruixuda però amb espai a darrere per rodes pel moviment i dipòsits de gas si acabàvem anant a aquesta alternativa.
Uns quants esbossos em varen dur a una columna inclinada cap a darrere que permetria amagar el dipòsit de parafina i al mateix temps donar el protagonisme al contenidor de la flama (el que deu ser realment el peveter).
Donat que en explicar les idees algú m’havia dit dir que l’objecte seria massa senzill, vaig plantejar la possibilitat de complicar el conjunt posteriorment a la seva fabricació amb diferents pals secundaris. Una proposta era afegir quatre barres recordant el logo d’Òmnium i un altre formant una creu que recordaria la de Santa Eulàlia. Un tercer model era més lliure i jugava amb quatre pals tots ells fora dels eixos ortogonals i sense simetria. Personalment la proposta mínima és la que em satisfà més.
Entrant al peveter.
Hauria de ser la peça que atragués l’atenció, la més litúrgica. Al mateix temps, a escala tècnica calia fer un contenidor de la flama que actues de paravent.
Després de donar forces voltes amb conjunts de pantalles fent un laberint pel vent, vaig recordar la família dels poliedres dual semiregulars, que casualment duen el nom de Catalan, que va ser el matemàtic belga que els va estudiar.
La primera virtut d’aquests sòlids és la seva claredat geomètrica, i al mateix temps la seva complexitat.
(El plaer estètic pot venir de diferents formes. Les formes orgàniques i dinàmiques generen especialment sensacions sensuals, que després la cultura farà o no acceptables. Les formes geomètriques solen actuar a un nivell més automàtic, més “màgic”, menys lligat a la ideologia… Ara mateix no sé com resumir-ho, però m’han semblat les més adequades al tema)
Bé, el contenidor està format per dos poliedres duals, amb les arestes, que es creuen a 90° buidades per deixar passar l’aire. He agafat la parella formada per l’anomenat cub xato i el seu dual l’icositetràedre pentagonal (un nom massa senzill i un de massa recargolat!) pel seu equilibri entre complexitat i dificultat de fabricació.
Els vaig fer de paper, d’impressió de fil i finalment en inoxidable.”
En aquest procés l’artista ha creat un segon peveter, més baix, no tan útil com a part de la cerimònia d’acollir la Flama però més amable perquè la gent s’emporti el seu esqueix cap a casa i els infants encenguin el seu fanalet, durant l’acte que se celebrarà ja a plaça Octavià, un cop aquesta hagi estat rebuda per les entitats i les autoritats a la plaça de la Vila.
Tot el procés creatiu, que com heu pogut observar ha estat d’una altíssima complexitat, ens ha estat cedit a Òmnium Sant Cugat i a Òmnium Nacional, fet que agraïm immensament a Joan Sunyol. Així mateix, vam creure oportú de llançar una campanya d’apadrinament del peveter que permetés a tots els comerços, empreses i particulars que així ho desitgessin de participar econòmicament en la materialització d’aquesta gran obra creativa. D’aquesta manera, i mitjançant una petita aportació, es pot acollir una llàntia en format de petita unitat decorativa que el mateix artista ha dissenyat en porcellana sobre fusta catalana, per dotar-lo de valor simbòlic.
Per a tots aquells que el desitgeu d’adquirir, podeu fer la vostra aportació de 50 € al nostre número de compte bancari ES78 2100 0104 8902 0095 6443. Se’ns demana de realitzar-ho mitjançant transferència bancària per tal d’assegurar la traçabilitat de l’ingrés. Recordeu, així mateix, que aquest tipus d’aportacions gaudeixen d’un benefici a la renda.
Us animem a gaudir d’aquest magnífic peveter a casa, a la feina o amb nosaltres ja a la tarda vespre del 23 de juny, durant la celebració de la Flama del Canigó i els Focs de Sant Joan.
