Una nova sessió del Pla Estratègic de Cultura, que anirà acompanyat d’un pla pressupostari, reforça la represa del procés participatiu

Actualitat

[22/10/2004] Un discurs realista, -el nostre és un mercat petit, amb moltes mancances que cal anar resolent i on hi ha la competència d’una producció cultural en castellà molt potent-, però també obert a l’esperança -les noves tecnologies són amigues de les cultures més petites, els llibres fets i pensats des del territori tenen possibilitats d’èxit- va inaugurar dijous, 21 d’octubre, el cicle ‘El desconcert de la literatura’, que obre els actes de la 54 edició de la Nit de Santa Llúcia a Badalona, organitzada per Òmnium Cultural i l’Ajuntament de Badalona.Agnès Rotger, directora de l’editorial Pòrtic i autora d’un seguit de llibres periodístics com ara ‘Vull adoptar’ o ‘Viatjar amb nens’, entre d’altres, va compartir les seves reflexions sobre el mercat editorial català amb les prop de setanta persones presents a la imponent sala de fabricació de l’Anís del Mono (carrer Eduard Maristany, 115).Rotger va recordar el caràcter empresarial de les editorials, tot i reconèixer que això, ateses les moltes llacunes culturals, atribuïbles a la situació d’anormalitat del país i a la penosa història recent, no sempre era tan fàcil. A vegades, va dir, les editorials han de publicar determinades coses, que defugen la lògica del mercat, perquè ‘toca’. L’editora, tanmateix, va apuntar que cal anar reconduint aquesta situació. Tot i que, com va afirmar, no hi ha cap fórmula màgica, va aportar algunes de les línies de treball presents en la seva agenda. Per exemple, la necessitat de tenidir cap a una progressiva racionalització de les tirades -en alguns casos, excessives- o un millor i més imaginatiu aprofitament de les noves tecnologies. Especialment, però, es va referir a la conveniència d’oferir al lector un model de llibre fet i pensat des del país, publicat amb agilitat i sensibilitat per les noves preocupacions de la societat.El llibreter Gerard Remendo, propietari del Saltamartí, va presentar Rotger, tot remarcant la força dels llibres com a pont de diàleg, per damunt de les ‘trinxeres’, a les quals es referia el títol de la conferència: ‘la literatura a la trinxera de l’actualitat’. Remendo va comparar el sector editorial amb una gran caixa plena de boles, on conviuen esferes més grans, amb d’altres de més petites, sense conflictes. Va defensar, per tant, una oferta cultural diversa i de qualitat. Hi ha lloc per editorials més grans… i també per a altres de més petites, va assegurar, tot recordant la feina que fa a Badalona Edicions fet a mà.Fins el 25 de novembre, a l’Anís del Mono, cinc autors més (concretament, el pintor Gerard Sala, l’escriptora Eva Santana, l’escriptor Julià de Jòdar, el poeta i assagista Hèctor Bofill i l’editor Pep Mita) portaran els seus arguments sobre el fet literari i editorial, tot plegat buscant una mirada fresca, propera i jove (dels sis conferenciants, tres tenen sobre els trenta anys), tal i com va remarcar ahir el president d’Òmnium Cultural a Badalona, Oriol Lladó.El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Badalona, que també va participar en l’acte, va reconèixer la feina feta per Òmnium i es va mostrar convençut de l’èxit de la Nit de Santa Llúcia i tots els actes associats. Duran va subratllar que cal estar atents davant els intents, encara ben actius, malauradament, per discutir la unitat del català. Precisament, aquest serà un dels fils conductors de la Nit de Santa Llúcia, va avançar. Com és habitual des de fa uns pocs anys, la Nit descentralitza alguns dels seus premis. En aquesta ocasió, es tracta dels premis relacionats amb el públic infantil i juvenil. Es farà un acte, va anunciar el regidor, al teatre Blas Infante, que inclourà un espectacle de la Xarxa, el 28 de novembre, en el qual s’entregaran els premis Josep M. Folch i Torres de novel·la per a nois i noies, Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, i Rialles a l’espectacle infantil.A banda del cicle del Desconcert de la literatura, els actes de la Nit de Santa Llúcia inclouen una tertúlia literària amb Carme Riera a Can Casacuberta (24 de novembre), l’espectacle Vel rera Vel, sobre poemes de Joan Argenté, al Teatre Zorrilla (9 de desembre) i l’inauguració de l’exposició ‘Del 12 al 78, l’aportació de Badalona a les lletres catalanes’, el 2 de desembre al Museu de Badalona.Més informació, cliqueu sobre la imatge:  

[27/11/2004] La primera sessió de la segona fase del procés d’elaboració del Pla Estratègic de Cultura, que implica des de fa uns mesos els agents culturals de la ciutat –entitats, creadors, empreses, institucions, organismes públics, ciutadans…– va tenir lloc dissabte, 27 de novembre al Centre Cívic de Can Cabanyes i va servir, com a mínim, per clarificar algunes incerteses. Segons va dir el mateix regidor de Cultura, Josep Duran, en l’obertura de la jornada, el pla estratègic s’acompanyarà d’un pla pressupostari, que almenys atendrà les propostes que tinguin a veure amb l’horitzó a curt termini i que siguin validades en el procés. Aquest –el del finançament, que ha d’evitar que tot plegat quedi en paper mullat– era un dels temes que més preocupaven als participants, tal i com es va veure en els grups de treball. Les paraules de Duran, per tant, només van convèncer a mitges.

Sigui com sigui, els grups de treball, que van aplegar un centenar de persones, que es van repartir en tres taules (sobre Territori, sòcio-cultura i educació, la primera; sobre Aspectes operatius, organitzatius i de gestió, la segona; i sobre Creació, recreació i producció de continguts, la tercera), van aportar elements força interessants a la discussió. La necessitat d’establir mecanismes de coordinació entre les diferents entitats, amb l’objectiu de millorar la difusió de les activitats i evitar duplicitats; l’imprescindible repensament dels centres cívics, la posada en marxa de nous serveis de formació i atenció a les entitats o l’establiment d’uns criteris pactats per atorgar subvencions van ser alguns dels aspectes destacats pels grups.

El mes de gener es farà una nova reunió, en aquesta ocasió per parlar de les estratègies a mig i llarg termini, i a finals de febrer es clourà el procés, amb una sessió de validació, en la qual es consensuaran accions concretes. La idea, després, serà portar el Pla estratègic de Cultura, per la seva aprovació al ple, acompanyat d’un pla de finançament. El procés ha rebut un nou impuls darrerament amb la constitució d’una comissió informativa especial sobre el tema, formada pels grups polítics amb representació municipal.


Més informació, en aquest especial de Vilaweb:
Fes servir l'eina de participació del Pla de Cultura de Badalona!