Finalitza el cicle “Desconnectant” amb una gran afluència de públic

Actualitat

El passat 30 de març vam poder conèixer les claus de la Hisenda pròpia amb Marta Espasa, Roger Torrent i Jofre Llombart

Amb una assistència propera a les cent persones, el passat 30 de març vam cloure el cicle de conferències que des d’Òmnium hem organitzat a la Casa de Cultura, amb la col·laboració de l’ANC de Sant Cugat i el suport de TOT Sant Cugat.

En aquesta última sessió hi van participar Marta Espasa, directora General de Tributs i Joc de la Generalitat de Catalunya, professora d’Hisenda Pública de la UB, doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials i membre de l’Institut d’Economia de Barcelona, i Roger Torrent, Llicenciat en Ciències Polítiques, diputat al Parlament de Catalunya i ponent de la Llei de la Nova Hisenda Catalana.

Amb una breu introducció d’en Jofre Llombart presentant els dos conferenciants es va iniciar la xerrada, de la qual us n’oferim les principals pinzellades:

  • L’objectiu de la nova llei és el de permetre transferir la sobirania fiscal, pròpia de la legalitat espanyola, a la sobirania pròpia de la legalitat de la República Catalana.
  • Els organismes de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el model de finançament de les comunitats autònomes, recapta el 6% del total d’impostos pagats pels ciutadans i empreses de Catalunya, tant per impostos cedits com per impostos propis.
  • Recentment la Hisenda de Catalunya, d’acord amb el que permet l’Estatut de Catalunya, ha recuperat la gestió d’actuacions vinculades a l’àmbit fiscal que desenvolupaven organismes o entitats a les quals, fins ara, s’havia delegat l’exercici d’aquestes funcions. És el cas de la persecució i recuperació dels morosos fiscals (Agencia Estatal de la Administración Tributaria) o el seguiment de les aportacions fiscals per l’Impost de Successions i Transmissions Patrimonials (Registradors de la Propietat).
  • La instauració i ampliació de l’Agenda Tributària de Catalunya comportarà la posada en servei d’una nova estructura organitzativa, els mitjans tècnics i humans necessaris, així com la implantació d’un model fiscal basat criteris i valors fiscals propis dels països més desenvolupats socialment.
  • El paper de les Diputacions Provincials serà rellevant en tot el referent a la implantació al territori.
  • L’aplicació del nou sistema informàtic, Espriu, serà l’eina necessària tant per la implantació i control del sistema fiscal com per combatre el frau. En una primera fase és previst ampliar l’actual plantilla de 300 a 800 funcionaris al servei de l’Agència Tributària de Catalunya.
  • Serà el moment en què caldrà gestionar impostos massius i repetitius com l’IVA, l’IRPF o l’impost de societats, que avui recapta el govern central.
  • Caldrà afavorir l’aplicació de criteris d’actuació propis de l’Agència Tributària de Catalunya, així com fomentar la vigència de valors, entre la ciutadania, coincidents amb els que s’apliquen a països cívicament més avançats. Tant és així que hi ha qui considera que el pagament d’impostos és el preu de la civilització. En aquest àmbit caldrà establir una legalitat més justa on, a títol d’exemple, les rendes del capital presentin un nivell d’equitat més just respecte a les rendes del treball. També resultarà imprescindible fer un seguiment de l’eficiència del sistema fiscal amb el control de l’evolució del tax gap (diferència entre el que es podria recaptar sense frau fiscal i el realment ingressat). El control i persecució del frau fiscal resulta imprescindible. Cal indicar que el nivell del frau fiscal a Espanya és dels més elevats de la UE.
  • La transició a l’aplicació del nou sistema de la República Catalana serà perllongat en el temps. Caldrà partir de l’actual legislació vigent i modificar-la fins a assolir aquell model fiscal que es consideri convenient d’acord amb la voluntat política dels catalans.
  • Resulta evident que el procés de canvi, per raons polítiques, no serà fàcil i el període transitori presentarà dificultats que caldrà superar. El més rellevant radica en el fet que la capacitat econòmica, i per tant fiscal, de l’economia catalana és clarament suficient per assolir el repte que tenim plantejat.

Fins aquí el resum de la darrera conferència del cicle organitzat per Òmnium Sant Cugat amb la col·laboració de l’ANC.