Malgrat que jugava el Barça, trenta-set persones van assistir a la setena sessió del taller d’Història i Cultura Catalanes el passat dimecres 5 d’abril.

Vam començar la sessió recordant la importància que va tenir el segle XIX per entendre l’actualitat, som els hereus d’aquell segle. La Revolució Francesa va comportar la invasió napoleònica i, naturalment, es va comentar la figura, llegendària o no, del Timbaler del Bruc.

En Lleonard va fer una explicació molt amena sobre com va començar la industrialització a Catalunya. Es muntaven les fàbriques a la vora dels rius i es formaven les colònies de manera que els obrers puguessin viure ben a prop del seu lloc de treball. Les colònies van ser un model únic, només existien a Catalunya.

Del segle XIX ens ha quedat una extensa llista de personatges il·lustres: poetes, escriptors, polítics, lingüistes, ideòlegs, pintors, escultors, metges… Malauradament, d’aquesta llista tan llarga només hi ha dues dones, Víctor Català (Caterina Albert), l’autora de l’obra mestre “Sol·litud” i Carme Karr i Alfonsetti, lluitadora pel sufragi femení.

Vam llegir un fragment de l’”Oda a la pàtria”, de Bonaventura Carles Aribau, poema amb el qual es reconeix l’inici de la Renaixença. A partir de la seva publicació, hi ha un resorgiment i moviment literari que donarà la importància que mereix la llengua catalana. Inici dels Jocs Florals.

Finalment, es va recitar “El Canigó” de Mossèn Cinto Verdaguer, que és un cant a la pàtria. Com a referència de com n’era d’estimat, en Lleonard fa referència al fet que, quan va morir, fins i tot els anarquistes van fer cinc minuts de silenci (malgrat ser un mossèn). I a tots els indrets de Catalunya van repicar les campanes, menys a la Catedral de Barcelona.
Arribem a la fi de la sessió i com sempre, se’ns ha fet curtíssima.