La guerra esclata i, a més dels austriacs, els anglesos es posicionen a favor de l’arxiduc Carles per evitar que els francesos acumulin massa poder. Els catalans també s’hi posicionen perquè Catalunya Nord havia passat a la França de Lluís XIV i no els havia anat massa bé. La Corona d’Aragó (catalans, valencians i aragonesos) no volia un Borbó, en canvi Castella sí, perquè els Borbons eren centralistes. Anteriorment, els catalans havien jurat fidelitat a Felip V i aquest havia jurat fidelitat a les Constitucions catalanes, però a l’hora de la veritat les lleis catalanes no van ser respectades.

Al morir l’emperador Josep I d’Austria, l’arxiduc Carles és coronat rei i els austriacs retiren les tropes, els anglesos veuen massa poder al costat austriac i també retiren les tropes. La guerra es decanta a favor dels Borbons, els catalans es queden sols i Castella té el suport de França.

Durant la guerra la gent penjava la bandera negre amb l’estel i l’aspa blancs amb el lema “Donec perficiam” (“Resistir fins al final”), Catalunya era una nació amb moneda pròpia, ambaixadors, etc. Encara que tinguéssim el mateix rei que altres, ens unien unes mateixes lleis i una mateixa llengua. Les ciutats s’autodefensaven. La defensa de Barcelona anava a càrrec de la Coronela formada pels gremis i altres estaments. Al castell de Montjuïc hi arribaven municions i armes, tot i ser una ciutat assetjada, sembla ser que les autores eren les dones que van tenir un gran paper en la defensa de Barcelona.

Final de la guerra. L’any 1713, el tractat d’Utrecht, pel qual Menorca i Gibraltar passen a ser de domini anglés, posa fi a la guerra, tot i que encara continuen els enfrontaments bélics a Catalunya i Mallorca.

Repressió. Aragó cau de seguida, després València (Batalla d’Almansa) seguida per Catalunya. Lleida és la primera ciutat a caure i és arrassada. I així arribem a l’11 de setembre en què, després d’un setge de 14 mesos, les tropes borbòniques obren una bretxa a la muralla, en el baluard de Santa Clara. En Lleonard Armentano afegeix que encara avui hi ha gent que utilitza el nom de “La Bretxa” per indicar aquell indret. La Torre de Sant Joan, un dels edificis més singulars de la Ciutadella, és conservada i convertida en una presó militar. Un de cada tres homes que vivien a Barcelona hi van estar. 

En aquella época Sants era una esglèsia i 18 cases. També existia el camí de la Creu Coberta on hi havia una de les cinc forques de Barcelona en què s’hi penjaven els ajusticiats per servir d’escarni per a la resta de la població.

A Hostalric van cremar la ciutat amb la gent dins. La vila de Cardona va ser la darrera de Catalunya en caure a mans dels Borbons. Mallorca va caure una mica més tard que Catalunya.

Després de la caiguda, l’idioma en fou la primera víctima: el català fou substituït pel castellà, però els capellans continuaven predicant en català, les escoles dels pobles estaven ateses per capellans que cobraven en espècie i ensenyaven en català, però a les grans ciutats com Barcelona, Manresa, oVic, això no era possible.

El castell de Montjuïc fou enderrocat i reconstruït segons les directrius del segle XVIIIè.

En aquell temps tothom anava armat, les dones, amb la navalla a la lliga. Fabricàvem armes, principalment a Ripoll i la seva comarca, i les veníem també a l’estranger però n’érem els primers consumidors. Felip V prohibeix totes les armes, també els ganivets de cuina, i és per això que el ganivet de tallar el pa havia d’estar encadenat a la taula.

Tornant a la repressió sobre la llengua, cal recordar aquella instrucció: “Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana…. para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado”. En aquest punt l’instructor demana a un dels assistents que llegeixi en veu alta la lletra, d’autor anònim, de la cançó popular dedicada al militar Bac de Roda que va ser un dels que va continuar lluitant després de la fi de la guerra.

Arquitectura: Entre les obres d’aquella época, destaca:

• Sant Miquel del Port. Una bona mostra del Barroc, per dintre és molt austera. Fou construïda per un militar. Van enderrocar el barri de La Ribera per fer la Ciutadella. A la platja, els pescadors vivien en cabanes. El rei va decidir construir la Barceloneta, amb carrers rectilínis i cases adequades per poder-hi viure els pescadors.
• Església de la Immaculada al Parc de la Ciutadella. Per fora és barroca mentre que per dintre és Neoclàssica. Encara pertany als militars.
• El Parlament i l’Institut, propoers a l’esglèsia de la Inmaculada, també són d’estil barroc.
• Basílica de la Mercè: barroca, però el lateral és típicament renaixentista.
• Claustre de Sant Pau a la Biblioteca de Catalunya, és un barroc senzill i auster.

Represa: El país no descansa i després de les ensopegades es torna a posar dret i sorgeixen les institucions, per exemple:

• Real Academia de Buenas Letras de Barcelona.
• Real Junta Particular de Comercio,
• Societat Mahonesa de Cultura.

L’interés per la llengua es va manifestant arreu.

La gent s’espavila per guanyar calers com sigui. A les cases, malgrat que els homes treballen fora, tothom treballa amb el teler a mà. El marxant anava de masia en masia a buscar les peces de tela i puntes de coixí que les dones feien de portes enfora i els homes de portes endins. 

L’activitat és frenètica, el camp no para i augmenta considerablement la producció. La vinya torna a ser molt important, ja que el vi i els seus derivats es poden guardar i vendre lluny. Tornen a començar els intercanvis (el comerç) i es ven de tot: ceràmica, teixits, vins i aiguardents; es tornen a fer calers.

Literatura: Destaca el llibre “Calaix de Sastre” de Rafael d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà, que vivia al Palau Maldà i passava els estius a Esplugues. En aquest llibre explica moltes coses de la vida quotidiana dels segles XVIII i XIX. La cultura i l’economia van lligats sempre.

En aquest punt, en Lleonard Armentano proposa als assistents que un cop a casa mirin de completar l’exercici “La situació sociolingüística al s. XVIII”, que és a la darrera pàgina dels apunts d’aquesta sessió, marcant amb una creu la casella que indiqui quina llengua (català, castellà, francés o llatí) es parlava en diferents situacions en aquell segle.

Avís i recordatori: Per acabar avisa:

• que la sessió programada pel 3 de maig passa al 10 del mateix mes.

 i recorda que:

• el proper dissabte, dia 11 de març, està prevista la sortida corresponent a aquesta sessió.