Com és habitual, el grup s’aplega davant de l’institut Joan Coromines i a les 8.30 h del matí està a punt per anar caminant fins a la propera estació d’Hostafrancs i agafar el metro que ens portarà a la plaça de Catalunya. Abans, però, el professor Lleonard Armentano avisa que aquest dissabte visitarem alguns indrets que estaven programats per la sortida següent perquè en aquesta darrera es visitaven llocs que estan dispersos i, en canvi, alguns queden a prop dels que anem a visitar avui. Amb la gent que s’unirà a la Rambla serem un total de 38 persones i visitarem edificis i monuments relacionats amb l’estil renaixentista, gòtic i barroc.

Plaça de Catalunya. En Lleonard afirma que la plaça de Catalunya no és la típica plaça d’un poble o ciutat, com ho pot ser la plaça Reial, que és més avall, o la d’Osca al nostre districte, sinó que abans era un descampat fora de la muralla i amb el temps ha arribat a convertir-se en la plaça més representativa de Barcelona.

Passem a la que el nostre guia anomena “cantonada màgica”, situada a la Rambla, davant de l’església de Betlem. Aquesta església, juntament amb els edificis de Can Bagué, Palau Moja i una casa de veïns, formen aquesta cantonada, i són tots ells mostres de l’art barroc. Destaca que el Palau Moja va ser la residència temporal de Jacint Verdaguer, el millor poeta en llengua catalana. Una mica més avall hi ha el Palau de la Virreina que, juntament amb l’església de Betlem, visitarem més tard, perquè en el moment que hi passem encara està tancat.

Arribem a la sinagoga del carrer del Merlot, que també està tancada, en aquest cas però per la festa setmanal del Sàbat, i allà en Lleonard ens resumeix la història dels jueus a Barcelona.

Ens dirigim al Palau de la Generalitat i ens explica la seva evolució arquitectònica, comentant, per exemple, que a l’edifici original no hi havia el balcó.

Entrem a la catedral de Barcelona pel claustre on hi ha les capelles dedicades als diferents gremis de l’època medieval, les oques, una font amb aigua que venia de Montcada i la font on, per Corpus, es pot presenciar l’ou com balla. Després baixem a la cripta de Santa Eulàlia. A la catedral hi podem trobar diferents estils arquitectònics: romànic, gòtic, renaixentista i barroc. La façana original era ben llisa, l’actual data del segle XIX i va ser finançada pel prohom Manel Girona amb diners procedents en bona part del tràfic d’esclaus… I, aquest dissabte, davant de la façana hi ha l’actuació d’uns esbarts dansaires infantils amb motiu de les Festes de Santa Eulàlia.

Visitem la Casa de l’Ardiaca, actual Arxiu Històric de la Ciutat i des de la porta d’entrada en Lleonard ens mostra que, en un espai reduït, també hi ha mostres dels quatre estils arquitectònics: renaixentista, romànic gòtic i barroc.

Casa dels Canonges: residència oficial del president de la Generalitat fins al temps del president Tarradellas. Ara es continua utilitzant per les recepcions oficials de la Generalitat.

Palau del Lloctinent: claustre renaixentista, destaca el sostre amb un preciós enteixinat treballat amb fusta.

I és davant del Museu Frederic Marès que per aquest cronista es produeix una sorpresa, que no té res a veure directament amb la sortida. Doncs sí, tu: un músic de carrer cantant cançons en català! Fins ara només havia sentit algunes vegades un músic de metro cantant cançons en català a Barcelona, concretament a l’estació de Maria Cristina, però mai al carrer. Potser n’hi ha més, però aquesta és la meva experiència. Aprofito per demanar-li el nom i el número de telèfon. Ves a saber, potser el contractarem per amenitzar alguna de les nostres trobades…

Entrem al Museu Frederic Marès, antiga seu del Tribunal de la Inquisició i també de la Pia Almoina, que era una organització benèfica que donava un plat de sopes a tothom que ho demanava en èpoques d’escassetat.

Ja per acabar tornem a la Rambla per visitar tots els edificis on, quan hi havíem passat per primera vegada, no havíem pogut entrar. El primer, un paradís al carrer de la Boqueria, la casa d’Ignacio Puig. En Lleonard ens explica que els senyors aristòcrates vivien als pisos principals i, per tenir un pati i un jardí al mateix nivell, omplien de terra el pati de la casa fins al nivell del principal. Aprofitem que hi ha escales i ens fem la fotografia de grup per tenir-la com a recordatori d’una sortida tan interessant. I, finalment, entrem al Palau de la Virreina i a l’església de Betlem, mentre que a la Rambla hi ha molta gent passejant i una cercavila de gegantons amb l’acompanyament de tabalers, que també forma part de les Festes de Santa Eulàlia.

Vegeu-ne fotografies a la galeria del Facebook d’Òmnium Sants-Montjuïc