Gemma Ruiz (2 de febrer)

Periodista, ha treballat des de 1996 al servei d’informatius de Televisió de Catalunya, especialitzant-se en crònica cultural dels Telenotícies.

A la seva novel·la Argelagues (Grup62) La periodistaexplica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. L’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat catalana del segle XX. Argelagues és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i també un homenatge que estava pendent.

Jesús Tibau (2 de març)

Jesús M. Tibau Tarragó, natural de Cornudella de Montsant (Priorat, 1964), i tortosí i ebrenc d’adopció. Des del primer conte que va escriure l’any 1992, s’ha convertit en un especialista en el relat breu, amb gairebé 200 de publicats en cinc reculls: Tens un racó dalt del món, editorial Montflorit (2001), Postres de músic, Premi Marian Vayreda de la ciutat d’Olot, editorial Empúries (2005), El vertigen del trapezista, Una sortida digna, I un cop de vent els despentina, El noi del costat del padrí, amb Cossetània Edicions (2008, 2009, 2011, 2014) i No és la derrota, sinó el vent amb Onada (2016)

En la seva primera novel·la El nostre pitjor enemic (Cossetània), que li ha merescut el XXXIII premi de Narrativa Rivera d’Ebre, Tibau ens narra la història del general exdictador d’un país inconcret és traslladat d’incògnit a una illa perduda en l’oceà. La seva vigilància s’encomana a un comandant de poca rellevància, un personatge perdedor, secundari, ple de sentiments de culpabilitat per un trauma familiar. La vida l’ha tractat malament, sempre havia tendit a abaixar els braços davant els revesos, i veu en aquesta missió la possibilitat de redimir-se. Però l’illa i el llast del passat esdevenen implacables. Un retrat de les dificultats de comunicació, dels malentesos intergeneracionals, de la manca de tendresa i amor, de la baixa autoestima.

Carles Rebassa (6 d’abril)

Carles Rebassa (Palma, 21 d’octubre de 1977) és un poeta català de Mallorca. Ha publicat Requiescat in pace (1998), juntament amb Pere Perelló; el volum Poezies (2001), amb l’heterònim Bartomeu Matagalhs; Poema B (2006); Els joves i les vídues (2006), obra guardonada amb el Premi Ausiàs March de poesia,i Pluja de foc (2016). La darrera obra publicada és la novel·la Eren ells, que li valgué el Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la.

Amb Eren ells (Angle Editorial), la seva primera novel·la, el poeta Carles Rebassa ha guanyat el XXVI Premi Pin i Soler. Hi demostra un esplèndid domini narratiu i lingüístic, donant veu a un grup d’adolescents que cerquen la seva identitat en un univers propi, de relacions ocultes i exaltades, viscudes amb l’emoció a fl or de pell.