Seguidament, i amb l’assistència de 44 persones, comença l’exposició del tema del dia per part del professor Lleonard Armentano, que cita els fets i personatges històrics més rellevants des de finals del segle XV fins a començaments del XVII: Expulsió dels jueus, descobriment d’Amèrica, prohibició que els moriscos parlessin el seu propi dialecte (algaravia) de l’àrab i la seva posterior expulsió, comte-duc d’Olivares, de nefasta memòria, sentència arbitral de Guadalupe, que suposa per a nosaltres ser el primer país d’Europa que deixa de tenir els pagesos serfs, bandolerisme, etc. Cal tenir present que el nostre país també va ser, conjuntament amb Anglaterra, el primer que va tenir la institució del Síndic de Greuges.

Sistema de governament del país: amb el rei, virrei o lloctinent, Audiència o tribunal superior Diputació del General o Generalitat, com a delegació permanent dels tres Braços (eclesiàstic, nobiliari i popular).
Estaments que van existir en aquella època:

• Noblesa: Tenia tots els drets i poques obligacions.
• Clergat; tenia drets i obligacions.
• Poble pla: Pràcticament cap dret i moltes obligacions.

Destaca el fet que dintre de cada estament hi havia classes i posa com a exemple que, en el clergat, un bisbe no estava al mateix nivell que el rector d’un poble petit.
També comenta que el govern municipal de Barcelona estava format per 5 consellers més el batlle i/o el veguer del rei en el nivell executiu i el Consell de Cent en el consultiu, passant a descriure les Corts i la Generalitat així com l’Administració central i territorial dels segles XIV i XV.

Germanies (1515-1523): La gran diferència existent entre els habitants de la ciutat i els del camp fa que els pagesos organitzin una petita revolta contra els amos que viuen a les ciutats, la revolta serà seguida d’una forta repressió per part de l’exèrcit enviat pel rei. Aquests fets succeeixen inicialment a Mallorca i s’encomanen a València i al Principat. A partir d’aquí es dividiran les terres en lots unifamiliars distribuits entre els pagesos, la qual cosa ocasionarà que s’acabin les revoltes.

Partits polítics: En aquesta època existien els antecessors dels partits polítics actuals:

• BUSCA: Format pels pobres.
• BIGA: Format pels adinerats, sempre tenien més representació que els pobres.

Expulsió dels moriscos. Eren descendents dels àrabs – tot i que la majoria provenien del Nord d’Àfrica – que van ocupar la major part de la península Ibèrica. La raó principal per la qual se’ls va expulsar era que prenien la feina als autòctons. La majoria treballaven per senyors que van deixar de tenir-los al ser expulsats. Això va provocar les queixes d’aquests senyors i també, per raons humanitàries, del clergat.
Cal que dir que a València hi va haver pobles sencers que no van arribar a marxar però, tot i així, va perdre un terç de la població, la qual cosa va suposar la seva ruïna econòmica.

Bandolerisme (Segle XVI): Les organitzacions comencen a trontollar, el poder real cada vegada és més gran i el poder dels senyors feudals cada vegada és més feble. Els pagesos i els senyors es revolten i munten escamots de bandolers. Aquesta “plaga” durarà 100 anys. Neix un sentiment anticastellà: el rei és castellà i els soldats que vénen a cobrar els impostos són castellans. Per lluitar contra els bandolers es cremen els boscos i les cases on viuen.

Ausiàs March: Poeta del segle XV que va escriure la seva poesia en català, tingué i continua tenint un gran impacte. Per demostrar la seva qualitat, en Lleonard demana a una assistent que llegeixi un dels seus poemes, ja que per dificultats tècniques del sistema de so de la sala no es pot escoltar un dels seus poemes més coneguts “Veles e Vents” cantat per en Raimon.

Joanot Martorell: Segons Cervantes, “Tirant lo Blanc” és el millor llibre del món. Aquest llibre ha tingut traduccions a moltes llengües i se n’han venut dotze milions de còpies als Estats Units d’Amèrica.

Situació sociolingüística del català en el segle XV. En aquella època el català era predominant arreu del país, tret de la universitat en què la llengua utilitzada era el llatí. Es fa un exercici, en què es demana la llengua que s’utilitzaria en diferents situacions, per demostrar la preponderància del català.

Arquitectura: Sorgeix el gòtic en contraposició al romànic, destacant el fet que el gòtic català és diferent del de la resta d’Europa. Es mostren fotografies d’edificis i catedrals d’estil gòtic en el nostre país, destacant com obra mestra Santa Maria del Mar que va trigar 54 anys a ser construïda.