Seguim el camí per la difusió i aprofundiment de la nostra cultura al mateix temps que anem consolidant nous vincles entre els participants i els autors i autores que ens fan gaudir de la nostra riquesa literària en cadascuna de les tertúlies.

Vam celebrar que el Premi d’Honor de les Lletres catalanes d’aquest any, l’escriptora Isabel-Clara Simó fos la propera autora convidada a la propera tertúlia el 23 de març. En nom de tots els socis lectors la volem felicitar i estem desitjant poder compartir amb ella una estona que serà, sens dubte, d’una gran intensitat per la seva gran categoria literària i per ser exemple d’una vida d’entrega persistent a la defensa de la identitat i la llengua catalanes.

Crònica Literària del llibre “Al revers del tapís” de Laia Prat: 

Fresca, irònica. Aquestes definicions poden aplicar-se perfectament a la poesia de Laia Prat que, a través de quaranta poemes, trobem en el llibre “Al revers del tapís”. La Laia (antropòloga de Barcelona, 1982) és una persona alegre, espontània. Molt sincera en les explicacions i molt còmoda responent els dubtes i fent aclariments, va evidenciar que té les idees precises, sense gaires dubtes. L’autora ens va descriure el seu procés fins arribar al llibre.

Ens explica que fa uns quatre anys es va apuntar en un taller d’escriptura, dirigit per Juan Vico, dedicat bàsicament a la poesia: “en el taller vaig comprendre que podia escriure sobre qualsevol situació”, comenta. La segona influència li ve dels seus estudis d’antropologia, que li van permetre copsar el que hi ha al darrera de les coses. Una curiositat que bolca en altres camps: el making off en el cinema, les bambalines en el teatre… Llegint les reflexions d’una poetessa sobre els poetes romàntics i els seus versos sobre l’amor va comprendre que al darrera d’una façana molt maca hi podíem trobar les trampes i els trucs que ajuden a fer-la bella. És el revers del tapís del qual parla en el seu llibre i que la va ajudar a estructurar el poemari.

Laia Prat analitza el llibre, dividit en quatre blocs. La primera part (El mirall del teixidor) es justifica en quant, per fer els tapissos, els teixidors comencen pel darrera i poden veure el resultat, sense bellugar-se, a través d’un mirall. En la segona (No tot és el que sembla) ha intentat explicar les coses des d’una òptica diferent, més irònica. És evident que és la part en la qual més ha gaudit, i ho reconeix. La tercera part (Ordits i trames) s’explica a través del mateix teixit: els ordits són els fils verticals en un teler i les trames són els fils horitzontals. Finalment, la quarta part (Els ‘cartonnières’) és més dedicada a les coses que ens agradarien.

Un cop vist el procés, com podríem fer per facilitar la lectura de poesia si ens és dificultós? La Laia ho té clar perquè ho va sentir dir: la poesia s’hauria de llegir més de la manera com escoltem música que no pas de com llegim una novel·la. I, possiblement, llegir en veu alta ens ho facilitaria. “Llegir en veu alta ajuda a interioritzar la poesia, a entendre-la”, precisa la Laia. A més a més, Laia Prat està convençuda que la poesia no s’ha de prendre amb excessiva seriositat, cal que comencem a llegir poesia amb “l’esperit lliure”.

I la tècnica per escriure versos: hi ha una part intuïtiva i una part de truc: ús de paraules curtes o llargues, sonoritat de les paraules, etc. o, també podríem dir-ne, de tècnica: “segons com es combinen les paraules i el ritme que els dones, varia el joc i la interpretació”, explica la Laia. I precisa: “contra el que podria semblar, és necessita tècnica per arribar a l’efecte desitjat”. Aleshores, res d’intuició pura i dura, només. En el llibre ha utilitzat paraules que es repeteixen en diversos poemes perquè serveixin de nexe d’unió per donar una mica d’unitat a tot plegat. Així mateix ens revela que hi ha molts trucs d’escriptura per crear les sensacions desitjades com seria, per exemple, utilitzar algunes paraules que no són correctes però que, a vegades, ens són molt familiars. “En el meu llibre, utilitzo molt la ironia i en els poemes n’hi ha molta. Per això he renunciat a escriure sobre el que em passa, que no hi hagi identificació entre el poeta i el subjecte dels versos”. La conseqüència: més llibertat per crear sensacions, paisatges i moments.

I acabem preguntant: la poesia serveix per a alguna cosa? Laia Prat respon ràpidament i somrient: “és un petit gran plaer”.