“Marta Orriols Balaguer (1975) viu i treballa a Barcelona i té dos fills. És historiadora de l’art de formació. En el camp de l’escriptura ha estudiat guió cinematogràfic a l’escola de cinema Bande à Part i escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ecriu habitualment al seu blog: “No puc dormir”. Col·labora ocasionalment a la secció de llibres del magazín cultural Catorze.cat i a Núvol, el digital de cultura. Els seus textos retraten la complexitat de les relacions humanes amb una prosa delicada i harmònica d’alta intensitat emocional.”

Fins aquí la presentació que l’editorial Edicions del Periscopi fa del llibre Anatomia de les distàncies curtes que, el passat 24 de novembre, va protagonitzar la segona trobada del curs 2016-2017, del Club de Lectura d’Òmnium Eixample a La Casa del Llibre, davant una vintena de lectors/es. L’autora, Marta Orriols, es va sotmetre a les qüestions dels lectors per saber-ne més d’aquest primer llibre publicat. La primera impressió global és d’un cert desassossec, que deseguida podem veure reflectit en aquesta frase del relat “La bona nova”: “Hi ha notícies que et deixen astorat, hi ha accidents irreversibles, hi ha un món paral·lel fornit de desgràcies i girs inesperats que passen cada dia…”

En certa manera aquesta impressió és la que Marta Orriols explica en una entrevista: “M’agrada escriure sobre les estructures humanes que ens han fet creure que sostenen la nostra vida, però que en realitat s’enfondren sota els nostres peus.” En aquest sentit, hi ha el sentiment generalitzat que els relats traspuen una certa tristesa i, fins i tot, un cert fatalisme que no fan més que reblar el sentit de desassossec que hem mencionat. Potser perquè la nit, una mena de sinònim de sinceritat i, sobretot, d’inquietud i, en certa manera, de mal averany, és molt present en el conjunt dels relats. Una nit protagonista del seu blog “No puc dormir” i en la qual ella es troba còmoda perquè està més relaxada. Però un cop superada aquesta primera impressió, desseguida ens deixem emportar per la visualitat del que llegim. “M’imagino l’escena i l’escric” explica Marta Orriols, que sempre es deixa emportar per la descripció.

És una dona observadora que desenvolupa fàcilment la imatge que li ha quedat a la retina. El món que ens presenta està presidit bàsicament pels colors de la quotidianitat, sense trames complicades, per centrar-se en el dia a dia, una via recurrent en la moderna literatura. La mateixa Orriols explica a l’entrevista: “poso el focus d’atenció sobre la psicologia dels personatges portada a límits molt normals”. I, de sobte, la sorpresa de Sísif a la novena planta, que trenca els esquemes de la línia que hem anat seguint. I tothom està d’acord en aquesta ruptura.

En definitiva, la trobada deixa tothom amb un bon regust. Bon regust que s’havia iniciat amb la lectura dels relats i que acaba amb la certesa que ens trobem davant una excel.lent narradora. Per a quant la primera novel·la? La tercera edició del llibre està en marxa. L’editor explica cofoi que havien apostat per ella, una escriptora molt interessant.