Estem vivint moments transcendents per Catalunya i la nostra entitat assumeix el paper que li correspon al voltant de la societat civil. Ho fem en defensa de les nostres institucions, i per tant, dels nostres representants polítics lliurement escollits. Ells són els representants legítims del poble de Catalunya. 

Per aquest motiu, i per primera vegada, em serveixo del nostre butlletí per contactar amb vosaltres. És la primera carta oberta que us envio. Em proposo mantenir aquestes comunicacions amb una certa periodicitat, tal com ho aconsellin les circumstàncies i l’evolució dels esdeveniments. Desitjo ser ben rebut per a tots vosaltres i em poso a la vostra disposició.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, recentment, ha avalat que Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega vagin a judici per la seva actuació en el procés participatiu del 9N. Pel mateix motiu l’exconseller Francesc Homs ha hagut de declarar davant el Tribunal Suprem. També estem pendents de saber el posicionament del Tribunal Constitucional en relació a l’actuació de Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya.

En l’acte convocat per les entitats independentistes, celebrat el passat divendres dia 16 de setembre, per donar suport als investigats per la causa del 9N, i en concret, a Francesc Homs, el nostre president nacional, en Jordi Cuixart, va manifestar clarament el posicionament d’Òmnium.

Aquest posicionament es concreta en els següents conceptes:

• Qualsevol actuació contra els nostres representants polítics electes, que comporti no respectar principis democràtics fonamentals, la considerarem com un “atac” a les institucions catalanes.
• Les agressions a les institucions catalanes les valorem com un atac a tot el poble de Catalunya.
• També va denunciar la “judicialització” del procés i la “persecució sistemàtica” dels polítics independentistes servint-se de la maquinària judicial de l’Estat.
• Finalment una afirmació: No renunciarem mai al dret a l’autodeterminació de Catalunya.

Els mesos que vénen seran decisius. S’acosta l’hora de la veritat. Ens hi juguem el futur d’aquest país. Està en joc l’herència que deixarem als nostres fills i néts.
Tant de bo l’Estat acceptés la celebració d’un referèndum pactat, a l’escocesa, però tot indueix a pensar que és molt improbable. Seria la forma desitjable per encarrilar una solució pactada.

Els nostres adversaris ens volen “cansats”, “enfrontats” i com més desmoralitzats millor.

Estem fent un camí nou, sense cap experiència prèvia, i de gran complexitat. No és estrany que apareguin dubtes i conflictes d’interessos, fins i tot legítims, que estan en la base del comportament humà. Tal com escriu en Salvador Cardús s’està impacient per arribar al final.

En un principi l’unionisme ens ignorava, posteriorment en feia mofa i ens enviaven als espais siderals. Actualment ja s’adonen que el moviment català no és un suflé ni un fenomen inconsistent de baixa volada. Algun dels seus dirigents més lúcids així ho manifesten públicament. Les manifestacions de l’11 de setembre dels últims anys són prova evident de la capacitat, persistència i amplitud social de la nostra reivindicació nacional.

Enfront l’acció dels òrgans de l’Estat cal mantenir els criteris d’actuació propis del moviment sobiranista; actuació democràtica, no a la violència, civisme, tenacitat, capacitat de diàleg i mà estesa al pacte.

El conjunt de la societat civil i Òmnium, com a entitat que en forma part, actua com a element que ajuda a avançar i sumar forces per superar els esculls, sempre al costat de les nostres institucions.

El nostre lema: llengua, cultura, país. Ara cal salvar el País per tal de garantir la llengua i la cultura.

Cordialment,
Lluís Bonet