El monestir de Randa de Mallorca ha acollit aquest diumenge un acte nacional de la Federació Llull. Òmnium Cultural, l’Obra Cultural Balear (OCB) i Acció Cultural del País Valencià (ACPV) han renovat el seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes, amb la presentació d’un manifest conjunt que demana la constitució d’un Consell de la Llengua i de les Lletres per disposar d’una veu conjunta i potent que defensi la comunitat cultural i lingüística.

 

Un centenar de persones han assistit a l’acte central, que ha comptat amb la lectura del manifest i els parlaments dels presidents de les tres entitats que formen la Federació: Jordi Cuixart d’Òmnium, Joan Francesc Mira d’ACPV i Jaume Mateu de l’OCB. “Demanem el compromís amb la normalització lingüística als nostres governs, l’acció per assegurar els drets lingüístics en àmbits com els mitjans, la justícia o el comerç”, ha dit Mateu. 

 

“El procés sobiranista no anirà mai en detriment dels Països Catalans. Perquè no seríem on som sense referents com Fuster, Alcover o Oliver. Tenim la voluntat persistent de compartir llengua, cultura i futur”, ha afirmat Cuixart. Finalment, Joan Francesc Mira, president d’ACPV, ha destacat l’aportació universal de Ramon Llull, malgrat la manca d’un Estat propi, d’una política cultural que l’hagi posat en valor.

 

Les principals entitats culturals dels Països Catalans han fet una reunió prèvia de treball per a impulsar diferents projectes comuns. La Federació s’ha sumat al 700è aniversari de la mort de Ramon Llull al Santuari de Cura de Randa, el puig lul·lià per excel·lència, en el marc de la trobada anual de socis de l’OCB.

 

El Manifest de Randa

La Federació Llull ha presentat un manifest que reclama “que les institucions d’autogoven de les Balears, el País Valencià i Catalunya, ara que hi ha una clara voluntat de cooperació, coordinin les seves polítiques relatives a la llengua catalana en tots els àmbits, tal com va plantejar ja fa 30 anys el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, i que es constitueixi amb les principals  institucions acadèmiques, professionals i associatives del nostre àmbit lingüístic el Consell de la Llengua i de les Lletres que hi era previst, a fi de disposar d’una veu social conjunta i potent, que pugui defensar els drets de la nostra comunitat lingüística i cultural a tots els nivells”.

 

Davant “la persistència de les polítiques adverses a la llengua catalana i al plurilingüisme igualitari a l’Estat espanyol, malgrat les aparences democràtiques, especialment en les institucions en què predomina el Partido Popular”, demanen “que els representants parlamentaris dels nostres territoris elevin la més enèrgica protesta a l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa i al Parlament Europeu”. 

 

El manifest recorda la proclamació, ara fa vint anys, de la Declaració Universal de Drets Lingüístics de Barcelona i denuncia l’incompliment constant de la Carta Europea de les Llengües Regionals per part de l’Estat. “No entenem com és possible, davant d’aquestes polítiques escandaloses, que el cap de l’Estat afirmi que Espanya se sent orgullosa de la seva diversitat”, rebla el text conjunt.