Les concentracions de Lleida, Tarragona, Salt, Berga i Barcelona van ser massives i van procurar, novament, una Diada històrica. Sota el lema Endavant, República Catalana, la més multitudinària de totes va ser la de la capital catalana, però les que havien tingut un ritme d’inscripcions més baix, com les de Tarragona o Lleida, lluny de decebre van demostrar que la reivindicació ciutadana és ferma i el compromís persisteix. Les campanes de la Seu Vella de Lleida van donar el tret de sortida a les 17.14 a la lectura d’un manifest estructurat en cinc punts d’acord amb els cinc pilars de la República Catalana: solidaritat i diversitat, cultura, xarxa i progrés, equilibri territorial i llibertats. Els conductors dels actes, Txe Arana (Lleida), Màrius Serra (Berga), Quim Masferrer (Salt), Fermí Fernàndez (Tarragona) i Anna Bertran (Barcelona) van donar pas a les lectures dels manifestos per part de Maria Barbal (Lleida), Núria Picas (Berga), Gerard Quintana (Salt), Manolo Tomàs (Tarragona) i Pere Portabella (Barcelona).

En els parlaments, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va alertar només començar “que ningú no s’atreveixi a dubtar mai més del poble de Catalunya!” i va admetre que “certament un altre dia històric, però volem deixar enrere els dies històrics i començar escriure el dia a dia de la República Catalana que aviat arribarà”. Va combinar la condemna dels atacs sistemàtics de les institucions espanyoles amb el suport als processos judicials contra el sobiranisme polític: “Carme, Artur, Joana, Irene, Francesc, Montse … No esteu sols, si us ataquen a vosaltres ataquen a tot un poble, no us fallarem!”. Cuixart va posar en valor el model d’escola catalana i va recordar la manifestació històrica de Sant Boi de fa 40 anys: “Tenim memòria. Nosaltres som els fills de l’Assemblea de Catalunya, i del Sant Boi de 1976, del ‘tots som un sol poble’ de Paco Candel. Som els fills dels obrers, dels botiguers, dels intel∙lectuals, dels empresaris, dels funcionaris… I compartim en la mateixa lluita, mai, mai ens dividiran”.

Finalment, el manifest va acabar demanant “serenor i fermesa davant dels moments difícils que vindran. Seguim treballant més que mai per la democràcia i la llibertat. Estiguem preparats: haurem de sortir al carrer tantes vegades com faci falta. Seguirem lluitant, perquè sabem que sense lluita no hi ha conquesta. Visca la terra, visca els Països Catalans, visca Catalunya!”.