La política catalana torna a estar fortament mediatitzada i condicionada per l’exterior. I, a més, per un afer que tot i que és greu, s’està intentant magnificar desorbitadament. S’ha engegat una campanya en la qual coincideixen objectivament els interessos polítics de dues forces externes a la dinàmica política del nostre país. D’una banda, les forces espanyoles més reaccionàries i, de l’altra, fent tenalla, l’estratègia de l’organització terrorista ETA que aconsegueix convertir-se en el centre del debat polític pertorbant la vida democràtica de Catalunya i Espanya.

Des d’aquesta perspectiva no ens podem estar de lamentar que un fet que ha estat titllat de benintencionat però potser discutible i inoportú -l’entrevista de Carod-Rovira amb la cúpula d’ETA- sigui manipulat de cara a l’opinió pública per tal de convertir-lo en un delicte i en un acte criminal, amb vista a aconseguir rèdits electorals en la convocatòria del proper 14 de març. Les declaracions de la senyora García Valdecasas afirmant que el Partit Socialista pactava a Catalunya amb els ‘assassins’ és de jutjat de guàrdia i no un lapsus lingüístic com ha volgut matisar l’exdelegada del Govern espanyol a Catalunya. L’afirmació de Valdecasas denota fins a quin punt s’està produint una intoxicació perfectament planificada des de les oficines del carrer Gènova de Madrid.

Amb tot, es percep que hi ha un interès especial perquè aquest fet pugui utilitzar-se barroerament per impedir el funcionament de l’autogovern de Catalunya en una clara ingerència en l’activitat i en les decisions de totes les forces polítiques democràticament escollides en les passades eleccions al Parlament de Catalunya.

És sabut que, tant aquí com arreu del món, el terrorisme es combat amb mesures policials i judicials però, sobretot, amb l’eliminació progressiva del seu suport popular. Un moviment terrorista que és capaç de mobilitzar més de cent mil persones al carrer no es pot combatre només amb mesures policials. A les eleccions del 2000, amb una victòria dels partits nacionalistes democràtics bascos i amb una disminució a la meitat de la representació parlamentària identificada amb ETA, es mostrava quin era el clar camí cap a la desaparició del terrorisme. Però sembla que a alguns potser no els convenia.

L’anunci de la treva d’ETA només en el territori català ha de ser clarament refusat i cal demostrar, des de la societat civil catalana, la solidaritat davant el terrorisme amb els altres ciutadans dels pobles i nacions de l’Estat. Al mateix temps esperem una resposta, serena i alliberada de la pressió mediàtica, de la societat civil espanyola en l’anàlisi d’aquests esdeveniments. Estem segurs que hi ha moltes i molts ciutadans espanyols que veuen clarament el pervers aprofitament que s’està fent de la qüestió del terrorisme amb finalitats partidistes. I confiem que s’hi mostraran públicament en contra.

També cal esperar que tant les forces de tradició democràtica en particular com la societat en general impedeixin aquesta escalada de despropòsits i permetin el retorn a la normalitat institucional a Catalunya i també a Espanya.
 
Barcelona 24 de febrer de 2004
Jordi Porta i Ribalta
President d’Òmnium Cultural