El dissabte 21 de maig, es va presentar el projecte de Constitució catalana que ha elaborat el grup Constituïm. L’acte el van organitzar les tres entitats sobiranistes de la Garrotxa (Òmnium Cultural, ANC i Estelada 2014).

La presentació de l’acte va anar a càrrec de Josep Ferrés, coordinador de l’ANC d’Olot, i hi van intervenir Jordi Domingo, advocat i portaveu, Eduard Vinyamata, conflictòleg, Santiago Vilanova, ecologista, i Elisabet Ferran, jurista. Durant la seva presentació, Ferrés va definir el projecte de Constitució com a moderna, adaptada al segle XXI, que no defuig cap tema i que dóna gran importància a la participació ciutadana. 

Per la seva banda, Jordi Domingo va dir que és una eina de reflexió i debat a partir d’ara, després que hi haguessin participat 3.400 persones a través del web i els 17 intel.lectuals que l’han redactada durant un any de feina i en què han recollit els tres projectes de Constitució existents. Pel que fa al seu contingut, va destacar dos aspectes; la participació democràtica i l’aprofundiment democràtic. “Amb aquest projecte volem garantir que el veritable contrapunt sigui la participació ciutadana perquè és qui pot garantir la veritable divisió de poders”, va dir Domingo. Per això, han pensat un sistema presidencialista que ostenti el poder executiu, però que n’haurà de respondre davant del Parlament i del poble, que el podrà revocar. Per altra banda, les eleccions seran per llistes obertes, de manera que els partits siguin els configuradors de l’opinió pública i hauran de buscar els millors de cada territori. I la ciutadania tindrà al seu abast sistemes d’intervenció, com els referèndums, les ILP, els mandats revocatoris per a qualsevol càrrec públic.
 

Durant la seva intervenció, Eduard Vinyamata va explicar per què havien optar per no definir un exèrcit com els del segle XX, sinó una agència de seguretat nacional que garantís la seguretat de les persones i de les institucions, mentre que calia fer passos endavant per utilitzar “armes millors”, tal i com ell va definir el coneixement científic necessari per conèixer els conflictes i la violència, com a element de prevenció per desactivar-los.
 

Santiago Vilanova va explicar que la seva proposta de Constitució no oblida l’actual crisi climàtica i per això els temes ambientals apareixen des del preàmbul, amb l’assumpció de la Carta de la Terra, fins a l’articulat, en què en destaca una economia al servei de l’ecologia per preservar l’equilibri ecològic, a través sobretot del principi de precaució: primer caldrà saber si és bo per al planeta abans de fer-ho o llençar-ho a l’atmosfera.
 

Finalment, la jurista Elisabet Ferran va analitzar l’actual valor negatiu que té la justícia per al ciutadà i va explicar que el projecte de Constitució pensa en mecanismes per humanitzar la justícia, a través d’integrar-hi sistemes de mediació, arbitratge, sistema d’expertesa per accedir a la carrera judicial, canvi en la manera d’impartir justícia, aconseguint de veritat una justícia de proximitat i fins i tot amb un pressupost propi que surti directament del PIB i no pas dels pressupostos de l’Estat català.
 

El debat va ser animat i intens, amb preguntes al voltant de la llengua, l’adquisició de la nacionalitat, el finançament dels partits polítics i els sindicats, el reconeixement del dret d’autodeterminació de la Vall d’Aran. Ponents i persones assistents van sortir satisfetes d’una proposta de Constitució que ara haurà de ser, tal i com va dir Jordi Domingo, trossejada per la ciutadania fins a portar-la a referèndum.

(fotos facilitades pel Setmanari La Comarca d’Olot)