En el marc de la celebració de l’Any Llull, el divendres 13 de maig va tenir lloc a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca una taula rodona amb sis adaptadors d’obres de Ramon Llull. L’acte va ser organitzat en col·laboració per la Secció Literària de l’Agrícol i Òmnium Alt Penedès. A la taula hi havia M. Carme Bernal, Laura Borràs, Muntsa Farré i Carme Rubio adaptadores del Llibre de les bèsties i Ignasi Moreta, adaptador del Llibre del gentil i els tres savis. Coordinava l’acte Pere Martí, que també ha fet una adaptació del Llibre de les bèsties.

L’adaptació dels autors clàssics és una tasca que totes les grans cultures fan per donar-los  a conèixer als lectors més joves i al públic en general. Però, com es fa una adaptació? Quins criteris s’han d’aplicar? Sobre això, Ignasi Moreta explicà que hi ha dues maneres d’abordar un text clàssic: llegir-lo i anar-lo despullant fins que en quedi tan sols el fil conductor i llavors agafar aquest fil i explicar-lo respectant al màxim les paraules de l’autor, cosa que ell ha procurat fer a la seva adaptació del Llibre del gentil i els tres savis, o bé fer-ne una síntesi global amb l’estructura i el lèxic actual. Muntsa Farré va comentar que ella s’imagina els seus alumnes de secundària davant del text i això l’ajuda a triar les paraules i les frases més  adequades a la seva comprensió. Marta Borràs va dir que l’obra de Llull, malgrat els seus 700 anys, té una lectura molt actual. I també considera important, en adaptar-la,  respectar al màxim les paraules que Llull fa servir sempre que siguin comprensibles actualment. Finalment van concloure que adaptar una obra clàssica és una tasca sempre arriscada, però del tot necessària.

La conversa va mantenir l’atenció dels assistents, una trentena pel cap baix, que van escoltar amb molt interès fins al final.