Ramon Llull (1232-1316) és un dels personatges més complexos i polièdrics que ha donat la cultura catalana en tota la seva història, i un dels que ha tingut una projecció internacional més extensa i persistent al llarg del temps. Per tant, la seva figura i la seva obra es poden abordar des de múltiples perspectives complementàries.

Cada període històric ha tingut el seu propi Llull, ha posat l’accent en les dimensions del personatge que més li han interessat, tot i que alguns d’aquests Llulls més aviat han tendit a entelar o tergiversar la seva personalitat intel·lectual. Per damunt de totes les etiquetes que li podem atorgar, Llull fou sobretot un escriptor que va posar tota la seva intel·ligència al servei de Déu i de la difusió cristiana.

Després d’una forta experiència de conversió, esdevinguda quan voltava la trentena, Llull va decidir donar un tomb a la seva vida i dedicar-la exclusivament a la conversió universal dels infidels. Fou llavors quan concebé la idea que calia escriure “el millor llibre del món” per demostrar que els dogmes del cristianisme eren els més veritables i els més perfectes, i que calia que els predicadors aprenguessin les llengües dels infidels per poder-hi disputar. Uns anys després, el “millor llibre del món” es va convertir, de fet, en un mètode general d’accés al coneixement, l’Art, que Llull considerava que li havia estat revelat per Déu i que proporcionava les eines necessàries per distingir la veritat de la falsedat.

A partir d’aquest moment, la tasca apostòlica i missionera que emprèn Llull queda totalment lligada a la difusió d’aquest mètode, també entre les classes laiques, les menys formades de la societat, per a les quals escriu novel·les com el Blanquerna o el Llibre de les meravelles, o poemes com Lo desconhort o el Cant de Ramon.

El cicle de conferències finalitzarà el proper dimecres 25 de maig a les 18 h, amb la ponència “Les aportacions de Ramon Llull al nostre món” a càrrec de Pere Villalba, doctor en Filologia Clàssica i professor emèrit de la UAB.