En dos anteriors articles publicats l’1 i el 22 d’abril respectivament, vaig exposar les tres premisses que al meu entendre calia respectar en tota actuació que fes referència al monument de la Batalla de l’Ebre bastit per honorar “Al Caudillo de la Cruzada y de la Paz de España”: deslegitimació del franquisme, foment de la memòria democràtica i preservació de l’element artístic. La pregunta anunciada el 25 d’abril i que es sotmetrà a consulta dels tortosins i les tortosines el 28 de maig no en satisfà cap de les tres.

Una pregunta que inclou la possibilitat de mantenir el monument en la seva ubicació actual, a sobre de l’altar que va escollir el règim franquista per autoglorificar-se, trenca el consens social i legal que estableix que aquest tipus de monuments han de ser retirats de l’espai públic i situats en espais de memòria. La llei catalana del memorial democràtic  i la llei espanyola de memòria històrica així ho reconeixen, com ja ho havia fet abans la societat a través de la pràctica de la majoria d’institucions democràtiques que van anar retirant del carrer símbols i escultures.

Una pregunta que considera que un monument erigit per commemorar els “25 años de paz” d’una dictadura feixista pot transformar-se ell mateix en una eina per promoure la pau, sense que pel camí es perdi l’essència del foment de la memòria democràtica, és una pregunta que banalitza el patiment d’aquells que van rebre els embats de la violència del règim totalitari.

Una pregunta que parla, sense concretar, de reinterpretar i contextualitzar el monument ens situa davant l’alternativa, no ja de tancar la porta a la possible recuperació dels elements que li han estat arrencats, si no de fer encara alguna destrossa més a l’obra artística d’un escultor de prestigi internacional. S’obren així molts interrogants sobre com un pas més en la desfiguració de l’element patrimonial pot contribuir a la seva defensa o al manteniment de la memòria històrica i no acabar provocant tot just l’efecte contrari. La desmemòria pot acabar sent encara més gran.

Una consulta popular que hagués respectat les tres premisses hauria contribuït a deslegitimar  el règim dictatorial franquista, ja que res millor que un mecanisme democràtic per combatre els totalitarismes -passats, presents i futurs- i les seves pràctiques. Un sistema polític democràtic no és una democràcia només perquè en porti el nom, els continguts són més importants que l’etiqueta. De la mateixa manera, una consulta no és bona només perquè els convocants tinguin tota la legitimitat per fer-la o perquè es pugui triar entre diverses opcions.

La pregunta formulada trenca del tot amb els requeriments que, en la meva opinió, l’haurien fet útil per avançar en el camí cap a una democràcia de més qualitat. No només pot acabar produint l’efecte contrari al buscat, si no que pot constituir un precedent no desitjat per a situacions similars. Si això passa, no hi haurem guanyat res i estarem pitjor que al començament. Caldrà, en qualsevol cas, continuar treballant per deslegitimar el franquisme, fomentar la memòria democràtica i preservar el patrimoni artístic. A Tortosa i arreu.

Josep F. Moragrega
President d’Òmnium Ebre