El Grup de Lectura d’Òmnium Eixample va realitzar el 20 d’abril a la Casa Elizalde un col·loqui amb l’escriptora Stefanie Kremser, que acaba de publicar la seva tercera novel·la, “El dia que vaig aprendre a volar”, publicada per l’editorial 1984.

Kremser, que va néixer a Baviera de mare alemanya i pare bolivià, va créixer al Brasil i viu a Barcelona des del 2003, ha escrit una obra plena de girs sorprenents que tracta la influència de les arrels culturals, amb una escriptura fresca i vital que entronca amb el realisme màgic.

La història transporta el lector a tres escenaris: el primer és un pis d’estudiants a Munic que funciona com una família per a la petita Luisa, la protagonista, que cinc hores després de néixer va haver d’aprendre a volar.

El segon ens endinsa en la història de la meitat del habitants d’un poblet bavarès que al segle XIX emigren al Brasil per fugir de la pobresa i s’aïllen totalment del seu nou entorn.

El tercer és el viatge de la Luisa i el seu pare a Sao Paulo, a la recerca de la mare desapareguda.

Després de la presentació a càrrec de l’escriptor Miquel Adam, hi va haver un debat molt participatiu centrat en els eixos de la novel·la: els nous models familiars, la pèrdua i la recerca de la mare, els problemes de la immigració i les barreres per integrar-se a la terra d’acollida.

I el més interessant, pel que té d’experiència autobiogràfica: la recerca de la identitat personal i el mestissatge, que l’autora ha simbolitzat en la Luisa a través dels seus dos gustos preferits: la jabuticaba, una fruita del Brasil, i el gelat d’espunyidella alemany, dels quals mai no podrà gaudir-ne al mateix temps.