La visita que vam fer el dissabte passat va ser molt interessant, vam descobrir la saviesa i l’obra una mica desconeguda de l’arquitecte Josep Maria Jujol Gibert (Tarragona 16 de setembre-Barcelona 1 de maig de 1949).

Vam visitar l’església de Sant Llorenç del Gremi de Pagesos de Sant Isidre de l’any 1313. Vam admirar les talles de la Mare de Deu de la Pietat, el Manto amb brodats daurats i el color blau i la signatura de l’arquitecte. El Sant Sepulcre tot de Vidre i daurat, amb la talla de Crist de fusta policromada barroca del segle XVII d’un artista anònim. El cimall, les imatges dels sants policromats amb daurats i el paviment de l’església que representa un laberint, l’altar de marbre amb un crismó al peu. El Retaule de Santa Magdalena d’estil gòtic d’un artista anònim. Jujol va dissenyar també la Medalla del Gremi ,el disseny de les vestes que porten els Pagesos quant surten per la processo de Setmana Santa.

Jujol va fer l’esgrafiat de l’església de les Germanes Oblates. Tot seguit vam visitar la casa Ximenis de l’any 1914, propietat d’un Canonge de la Catedral. L’edifici es va fer una rehabilitació, es troba a la Via de l’Imperi. Destaca la seva façana amb esgrafiats de color blanc, els balcons amb baranes amb nusos i amb forma de rombes i amb festejadors als costat, tot de ferró nuat. La inscripció de Avé Maria a l’entrada de l’edifici i al terra la barana que destaca la seva verticalitat amb les inicials de JHS (Jesucrist Home Salvador. La barana interior es com una liana plena de nusos.

Vam seguir el recorregut cap al Teatre Metropol, joia del Modernisme a Tarragona, era l’edifici del Patronat Obrer on s’impartien classes i es feien activitats pels Obrers era gestionat per l’església catòlica, es va fer la reforma l’any 1908. A l’entrada hi ha el bust de l’arquitecte i destaca el passadís la vidriera que dona llum i espai al recorregut, el terra es de ceràmica hidràulica. Destaca las baranes cap endins per quant s’obrin les finestres no destorbar el pas. El simbolisme que ens transmet l’arquitecte Jujol amb la columna que aguanta el sostre, ell deia que era el pilar de la Sagrada Família referint-se a Josep, Maria i Jesús. Està plena d’inscripcions i d’anagrames, la decoració es vegetal i amb relleus. El cromatisme ara es una mica deslluït era amb més color que Jujol aplicava a les seves obres.
Les llampares són de vidre de colors característic de Jujol de ferro amb formes cargolades. Les baranes són com un vaixell que va cap a la Mar per la salvació dels homes, amb uns sostre amb forma de ones i una quilla que els homes busquen la salvació. El color es un blau intens del mar i les voltes estan sostingudes amb faixes de ferro creuat de color groc.

El terra anant cap a Platea trobem la barana amb el nom de Maria i el sostre un abecedari que recorda al seu pare que era mestre i unes petjades que son les potes d’un gosset. L’anagrama amb lletres gregues de de Crist i els peixos, de l’Alfa i l’Omega. Destaca l’amplitud ja que l’espai no es molt gran , no hi ha parets tancades i les bigues de ferro que sostenen el primer pis son de ferro.

Fora al Jardí admirem la vidriera i dalt hi havia damunt del diposit de l’aigua una teiera amb una corona d’espines i una creu de ferró i davant un porro posat al reves amb forma esfèrica de color blau que representa la Mare de Déu als peus de Crist el seu fill.

Va ser un arquitecte Modernista que ens va deixar un llegat impressionant a Tarragona i al Camp de Tarragona i altres poblacions com Sant Joan Despí i Cornella de Llobregat. La seva obra té influències dels seus mestres com Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Muntaner, Antoni Gallissà. Mujol va adquirir el seu estil Arquitectònic Julià amb els seu colorisme, els tocs barrocs, feia servir material d’Art Tovera, i reciclava els vidres, la ceràmica. També va ser un dibuixant d’aquarel·les, dissenyador de mobles i va col·laborar amb Gaudí en diverses obres com El Parc Güell i a La Catedral de Palma de Mallorca. Jujol va viure a Barcelona però ell sempre se’n va recordar de Tarragona on va néixer i que ell sempre va estimar i recordar a les seves obres.

Rosa Maria Marsal i Roig.