Òmnium Cultural, en resposta a la sentència del TSJC que anul·la diversos articles de dos protocols d’usos lingüístics entre el personal de la Generalitat, considera que:

– Aquesta resolució judicial és una mostra més de la necessitat urgent que Catalunya disposi d’un sistema judicial propi en el marc d’un Estat plenament sobirà i compromès amb el català i el plurilingüisme igualitari.

– Només una càrrega política i ideològica pot explicar l’apel·lació a la manca de seguretat jurídica i la llibertat d’expressió, que res tenen a veure amb els protocols d’usos lingüístics de la Generalitat.

– La sentència és una mostra més de l’ofensiva que ja s’ha manifestat contra els reglaments lingüístics de les diputacions de Lleida i Girona i l’Ajuntament de Barcelona, o bé la voluntat d’aplicar el 25% de classes en llengua castellana a les escoles, en contra de la legislació del Parlament de Catalunya, representant del mandat democràtic del poble de Catalunya.

– És lògic que el català, com a llengua històrica, patrimonial i oficial de Catalunya, sigui per defecte l’habitual de les comunicacions orals i escrites de tots els treballadors dels organismes públics.

– Els treballadors públics, en les comunicacions particulars que no formen part del servei, són, han estat i han de ser lliures d’usar la llengua que vulguin. És en l’exercici de les seves funcions professionals que s’estableixen els criteris d’ús de les llengües oficials. Haver d’iniciar en català les converses directes o telefòniques amb els usuaris no condiciona la seva opció lingüística ni més ni menys que fer-ho en castellà.

– Utilitzar el subterfugi del personal que excepcionalment prové d’altres territoris per a relegar l’aplicació d’un règim lingüístic de caràcter general és impropi de qualsevol tribunal seriós. Negar que el reglament vigent respecta la diversitat lingüística i garanteix els drets de tots els ciutadans de Catalunya és disseminar volgudament la confusió.