s’hi va esforçar tant com va saber i poder, que era molt, i per això ara mateix tots nosaltres, socis i sòcies d’Òmnium Cultural, però també moltíssims catalans i catalanes, tenim -i tindrem força temps- aquesta sensació d’orfenesa.

I una gran tristor, no solament perquè la trobarem a faltar a ella com a persona, amb aquelles qualitats que atreien simpaties i consensos, sinó també perquè, en moments crucials com els que probablement ens esperen, pensarem sovint que ens caldria la seva serenitat i el seu consell de dona sàvia.

Afortunadament per nosaltres, ens ha deixat les paraules, els gestos, l’exemple, que ens han de servir per mirar endavant i no defallir. La gent d’Òmnium, els qui vam tenir el privilegi de conèixer-la i treballar-hi, la tindrem sempre com el nostre referent.

Ara, però, és el moment de plorar la seva sobtada absència, i expressar el nostre condol a la seva família i amics, i al conjunt de la ciutadania d’aquest “país petit”, com va dir el poeta, que és capaç, però, de fer coses grans, gràcies a persones com la Muriel Casals.

T’estimem i guardarem el teu exemple en els nostres cors, Muriel!

 

Òmnium Lleida Ponent

14 de febrer, 2016