Dins de la commemoració del 75è aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys, el passat 14 de novembre, al Palau Macaya, Òmnium Eixample va organitzat la jornada Les absències forçades a la Guerra Civil Espanyola: reflexions al voltant de la recuperació de la Memòria Històrica. L’acte volia abordar què és la memòria històrica, explicada des de diferents vessants.

Amb Manel Perona, president de la Associació de la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, vam poder conèixer quina és la situació política i legal en què es troba actualment la llei de la Memòria Històrica, els impediments que posa l’Estat per realitzar la recerca dels desapareguts i la manca d’interès per part dels governs successius de reconèixer els crims del franquisme. Per la seva part, el president de l’Asociación Txinparta-Fuerte San Cristóbal, Koldo Pla, ens va mostrar l’audiovisual El cementerio de las botelles. Amb aquesta projecció ens va ensenyar quin és el treball que realitza una associació per a la recuperació dels desapareguts i com es fa l’exhumació d’un cadàver. El documental va colpir el públic assistent, perquè deixà en evidència la llei del silenci que va imposar el franquisme.

A la segona part de la jornada, la psicòloga Anna Miñarro ens va endinsar en el procés emocional del dol, de les desaparicions, del silenci i la importància dels testimonis. D’altra banda, la també psicòloga Teresa Morandi va parlar del trauma i la transició entre generacions.

No podem deixar de mencionar el noms dels desapareguts que, a través dels seus familiars van trencar el silenci i parlar de la tragèdia viscuda: Antonio Paños Cuélliga, Antonio Raya López i Gabriel Romero Maqueda. Van ser desapareguts que ara, després de 75 anys han tornat a casa seva.

I vam arribar a la conclusió que hi ha dos protagonistes imprescindibles per a la recuperació de la Memòria Històrica. El primer són els familiars que reclamen saber què va passar amb el seu pare, el seu germà, el seu avi, el seu oncle. El segon protagonista són les associacions que canalitzen la demanda dels familiars i els acompanyen a la recerca dels seus desapareguts.

La cloenda es va fer amb una frase que resumia tota l’essència de la jornada:
Què seria de nosaltres sense demanar-nos com va ser possible tanta maldat, tanta crueltat, tant de maltractament  i tanta mort? Què seria de nosaltres sense memòria i sense dignitat?

Galeria d’imatges