El Foment Vilanoví acollí el passat dimecres 11 de novembre l’assemblea general ordinària de socis que anualment convoca Òmnium Garraf. L’assemblea començà a dos quarts de set de la tarda amb l’exposició per part del president de l’entitat, Jordi Baiges, de les activitats realitzades al llarg de l’any. El Premi Sambori, el Superdissabte, les parades de Sant Jordi, la Flama del Canigó, els projectes de microlíders o les xerrades als cassals de la gent gran són alguns dels projectes que s’han realitzat enguany, però Baiges va fer especial èmfasi en el fet que han creat un bon equip de treball, que han sigut presents a totes les convocatòria fetes per la Junta Nacional i que han establert una bona col·laboració amb forces entitats de la comarca. 

Per la seva banda, el tresorer d’Òmnium Garraf, Miquel Roca, presentà l’estat de comptes i gestió d’enguany, en el que l’entitat ha gastat menys del que havia pressupostat ja que alguns projectes no s’han realitzat i falten alguns projectes, com els Premis Palacios, per incloure als comptes. Les activitats i l’estat de comptes del 2015 van ser aprovats amb el vot favorable de tots els socis que hi van assistir. A continuació, Jordi Baiges va informar als assistents de les incorporacions que ha tingut la junta en els darrers mesos, en que s’han incorporat dues sòcies, Blanca Vilarnau i Carme Prades, per ocupar la setena i la vuitena vocalia respectivament.

Va acompanyar l’assemblea de socis del Garraf, la vocal de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural, Montserrat Gimeno, que abans d’iniciar el punt 4t de l’ordre del dia va fer una breu exposició sobre els nous projectes que proposa la Junta Nacional pel 2016, va recordar que el proper 19 de desembre hi ha convocada l’assemblea general ordinària de la Junta nacional a Barcelona i també que hi ha convocades eleccions per la renovació de la Junta nacional i cobrir les vacants que s’han produït.

 

Òmnium Garraf presenta nous projectes pel 2016
Per el proper any 2016, Òmnium Garraf es planteja consolidar aquells projectes que ja han tingut èxit aquest any com el Premis Sambori, als quals s’afegeix el Premi Pissiganya, el Superdissabte, les parades de Sant Jordi, la catifa de Corpus de Sitges, la rebuda de la Flama del Canigó, la col·laboració en les marxes de torxes del 10 de setembre o els Premis Palacios. Així mateix, la junta també és conscient durant el 2016 el principal repte que es planteja és aconseguir eixamplar encara més el suport social a la independència. Finalment, als projectes ja consolidats s’hi afegeixen els nous projectes com el Zoom, per promoure l’audiovisual en català, un projecte específicament destinat als joves, la presentació de l’Observatori de la Llengua Catalana, la realització de benvingudes als nous socis o l’exposició Catalunya, país d’immigrants, sobre el fet migratori al Garraf.

 

Oriol Pi de Cabanyes clou l’assemblea amb la conferència El català a l’escola
L’escriptor vilanoví Oriol Pi de Cabanyes va oferir una conferència titulada “El català a l’escola”. Va fer una exposició detallada d’una situació que es va viure a Catalunya entre el darrer trimestre del 1969 i el primer de 1970, la gran campanya “català a l’escola” que, dirigida per Josep Benet i a l’empara d’Òmnium Cultural, en ocasió que es tramitava a les Cortes una nova Ley General de Educación, va aconseguir amb gran esforç d’alguns pocs voluntaris fins a dues mil cinc-centes adhesions d’entitats i associacions de tot Catalunya, que es van manifestar públicament a favor de l’ensenyament oficial del català a les escoles i als instituts. Aquella gran campanya de mobilització popular a favor del català a l’escola va ser una gran manifestació de suport a retornar a la nostra llengua el rang de llengua mereixedora d’estudi i coneixement per part de tot l’alumnat del país. Pi de Cabanyes va fer esment de les reaccions a favor i en contra que la campanya va suscitar, aquí i a Madrid, i va fer notar les coincidències de fons en aquest tema entre el neolerouxisme i el que va anomenar el darwinisme lingüístic. Com es van arribar a véncer les reticències, els seus promotors i algunes de les accions més rellevants ens van ser explicades per ell mateix, que hi va participar. Una bona ocasió per conèixer de primera mà uns fets rellevants, ignorats o mal recollits per la premsa de l’època, en els quals Òmnium Cultural va tenir gran protagonisme.