No hi falteu, a l’hora gran!
Ja hem patit massa anys d’ofensa,
massa por, massa sofrença;
ara és temps d’anar endavant.
Que el país va despertant
i tot sol prou bé es defensa,
que ara el poble és viu i pensa
i mai més no el sotmetran.
La nació s’està aixecant
per lliurar el darrer combat.
Les trompetes han sonat:
ara és l’hora triomfant.
 
 
No hi falteu, a l’hora gran!
Que és la història qui ens convoca:
tanta gent no s’equivoca
i a tots junts mai no ens podran.
Tothom té un lloc a la gesta;
no podrà dir en acabat
que no hi era convidat
qui no vulgui ser a la festa.
I el temps sempre va endavant,
no recula, no es fa enrere:
no hi serà el qui no hi era
ni podrà tornar l’instant.
 
 
No hi falteu, a l’hora gran!
La devem als nostres avis
que amb la terra al cor i als llavis
van deixà-hi la pell lluitant.
Als milers que van patir
la tortura i la presó
per combatre l’opressor,
per a dur-nos fins aquí.
A l’anònim militant
que sens glòria, guany ni fama,
servà encesa l’alta flama
que és avui foc esclatant.
 
 
No hi falteu, a l’hora gran!
La devem a tants valents
que en els més obscurs moments
van seguir-se revoltant.
Als qui van sentir la crida
de bregar, de resistir,
als qui mai no es van rendir,
als qui van donar la vida.
Als patriotes que albirant
l’avenir, van fer drecera,
amb els mots o a la trinxera,
cap aquest moment vibrant.
 
 
No hi falteu, a l’hora gran!
La devem als fills i als néts
i als seus fills i als fills d’aquests,
que el futur heretaran.
Els qui ja naixeran lliures
sabran poc del nostre esforç.
Nous anhels duran als cors,
somnis nous pels quals desviure’s.
Però un dia, observant,
dalt del pal, nostres banderes,
ens preguntaran: on eres
quan tothom era lluitant?
 
 
No hi falteu, a l’hora gran!
Que s’acosta ja l’albada
fa tants segles sedejada,
per la qual hem maldat tant.
Aixequem el cap, amunt,
que hem de fer un país nou!
Diguem prou i fora el jou!
Ara és l’hora, estem a punt.
Entonem de nou el cant,
recobrem la dignitat
i guanyem la llibertat
com els pobles lliures fan!