Resum del Trencant Setges 2015

Actualitat

El passat dissabte 5 de setembre vam celebrar el Trencant Setges, a la Platja dels Pescadors

El passat dissabte 5 de setembre vam celebrar el Trencant Setges, a la Platja dels Pescadors.
Va ser un acte emotiu, ple de contingut en el que es va poder escoltar diferents veus, amb diferents punts de vista però amb una mateixa conclusió.

Amb Lluís Marco com a mestre de cerimònies  va iniciar l’acte amb un poema de Salvador Espriu “Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles….”
A continuació es va repassar la història recent, tant la grisa pas pel franquisme com les recents rehivindicacions.
Posteriorment van pujar  a l’escenari Julià de Jòdar i Sara Muñoz amb el següent text que va fer aixecar de la cadira a tots els assistents.

També hi van participar badalonins i badalonines que han decidit trencar el setge amb la llengua, amb l’educació, amb l’esport, entre d’altres. Aquests testimonis com Toni de la Rosa “No cal que ningú ens vingui a dir com hem d’educar els nostres joves i infants” , Maite Arqué “Jo creia que Espanya podia ser un estat federal”, Albert Ventura “Vull poder anar als Jocs Olímpics i al Mundial defensant la samarreta del meu país”, Umair Dar “El dia 27 no podré votar perquè no tinc la nacionalitat espanyola, però  això tinc tant clar que jo vull trencar el setge”. Martí Serra, recordava com va haver de trencar el setge “Jo fa uns mesos vaig trencar el setge tocant l’estaca a la clausura del Festival Filmets, tot i que me l’havien prohibit”. Gairebé al final de l’acteToni Soler va pujar a l’escenari per demanar amb un to divertit i crític “que no s’acabi la broma” i finalment Muriel Casals també va recordar tot el que hem viscut i tot el que encara ens queda per viure.

La part musical la van aportar Trio Barril, Oriol Tramvia fent homenatge a Joan Argenté cantant el poema Clar País, les Corals Orfeó Badaloní, Societat COral Badalonense o Coral Betúlia i després de l’acte polític el grup Pepet i Marieta.

Finalment es va realitzar la tradicional teatralització amb la qual es recordava els homes i dones que anaven d’amagat cap a Barcelona per ajudar a resistir portant armes i queviures.