Òmnium Cultural Lleida-Ponent i Plataforma per la llengua han presentat a l’Ajuntament de Lleida la següent moció contra el pacte del PSC i Ciutadans:

La normalitat plena del català és una tasca que necessita l’esforç de tothom i molt especialment de les institucions. Vetllar per l’acompliment de la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística (LNL)  és el que es va proposar l’Ajuntament de Lleida en aprovar, en el Ple del dia 21 de juny de 1996,  el Reglament per a l’ús de la llengua catalana (RUL). Ara fa tot just vint-i-un anys, els grups polítics aleshores presents a la Paeria van aprovar-lo amb vint-i-un vots a favor (PSC, CiU, IC-EV, ERC) i quatre abstencions (PP). En aquell moment tots els grups a excepció del PP van tenir clar que calia normalitzar l’ús del català a l’Ajuntament de Lleida i,fins i tot el PP, no hi va votar en contra. Temps a venir, l’any 2014, el RUL es va adequar a la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (LPL), i aprovar en Ple de 25 d’abril de 2014.

La modificació del RUL es va aplicar amb sentit comú, sense cap conflicte ni confrontació, amb el consens dels partits polítics presents al Ple i la complicitat explícita del personal de l’Ajuntament de Lleida. Només d’aquesta manera es podia aconseguir  fer normal l’ús de la llengua pròpia de Catalunya en la corporació municipal.

En un món globalitzat i amb un Estat a la contra, el perill de reculada de la llengua pròpia està servit. L’ofensiva política contra l’ús de la llengua impulsada des del govern central o de governs autònoms (Aragó, i fins fa poc les Illes Balears i el País Valencià) hi incideix d’una manera decisiva, com també l’afany del ministre de torn per españolizar la canalla o la resistència a fer-ne normal l’ús en molts dels àmbits de la societat.

I més a tocar, recordem els recursos presentats contra els RUL de la Diputació de Lleida o de l’Ajuntament de Barcelona entre altres per Convivència Cívica Catalana, que representen una ofensiva política contra l’ús de la llengua en tota regla, de manera programada i planificada amb iniciatives polítiques, legislatives i administratives.

És, doncs, l’Administració més propera al ciutadà la que ha de vetllar d’una manera decidida perquè el català sigui la llengua que cal preservar i estendre, sobretot entre la població, que la té com a llengua comuna i de relació. Els individus són els que decideixen quina és la llengua que usen per a relacionar-se amb l’Administració i així els ho garanteix l’article 9 de LPL.

En aquest context, les administracions, i particularment la local, han d’esmerçar tots els recursos per aconseguir que la llengua catalana esdevingui la llengua de relació i, d’acord amb la legislació vigent, han de vetllar per estendre’n l’ús amb l’exemple i facilitant-ne el coneixement a la població nouvinguda que no ha estat escolaritzada a Catalunya.

Per això, davant de la situació de la llengua catalana al nostre país, dels atacs constants per part de l’Administració central i del retrocés de la llengua dels territoris de parla catalana i tota l’ofensiva per aconseguir que la llengua reculi de les institucions on ha costat grans esforços d’anar estenent-la, sembla incongruent parlar d’adequar el RUL de l’Ajuntament de Lleida a la legislació vigent quan s’hi adequa perfectament i quan l’última revisió el 2014 així ho indica.

Cal, doncs, que l’Ajuntament de Lleida no es faci enrere ni un pam de l’acord del Ple del 16 de juny de 1996 publicat al BOP l’11-1-1997.

Entre els atesos:

1.      L’Ajuntament de Lleida, en Ple del dia 21 de juny de 1996, va acordar aprovar el nou reglament per a l’ús de la llengua catalana amb 21 vots a favor (PSC, CiU, IC-EV, ERC) i 4 abstencions (PP)
 
2.      Aquest acord va ser publicat al BOP del dia 11-1-1997
 
3.      Al 2014 es va adequar, a petició del grup CIU, a la legalitat vigent (bàsicament a la Llei 1/1998,de 7 de gener, de política lingüística -LPL-), i l’Ajuntament aprova les modificacions legals en Ple de 25 d’abril de 2014. Edicte de 5 de novembre de 2014, BOP 212
4.      La LPL en el capítol preliminar diu que cal emparar i fomentar l’ús del català i normalitzar i fomentar-ne l’ús en l’Administració
 
5.      L’article 9 de la LPL diu “La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà”
 
6.      Des de l’aprovació del Reglament per a l’ús de la llengua catalana, fa 21 anys, no hi ha hagut cap conflicte.
 
7.      El pacte amb C’s pot suposar que el català deixi de ser llengua preferent a l’Administració local i que per tant reculi a imatge d’allò succeït a la  Diputació de Lleida quan el Reglament d’ús va ser recorregut per Convivència Cívica Catalana que també va recórrer el de la Diputació de Girona i el de l’Ajuntament de Barcelona.
 
8.      Cal preservar el que s’ha fet fins ara i contribuir a fomentar l’ús del català. S’hi ha esmerçat molts esforços i encara se n’han de dedicar més.
 
9.      Cal fer esment que la llengua castellana està garantida en tots els tràmits administratius i no té cap perill a la vista, no existeix conflicte lingüístic. Contràriament, el que no està garantit és el català.
 
10.    El bilingüisme, segons els experts, és el primer pas per a la desaparició de les llengües minoritzades. Per tant, s’ha de vetllar especialment des de l’Administració local per estendre l’ús del català en tots els àmbits.
 
 
 
ACORDS

Primer. Que la Paeria renovi el seu compromís amb la normalització de la llengua catalana en el si de la institució i en la relació amb totes les lleidatanes i tots els lleidatans.

Segon. Que l’Ajuntament es ratifiqui en la validesa del Reglament per a l’ús de la llengua catalana (RUL) aprovat el 1996 (i modificat posteriorment) com a eina cap a la normalització del català.

Tercer. Que l’Ajuntament apliqui aquells articles previstos des de l’any 1998 a la Llei de política lingüística, com l’article 30.1, pel qual l’ajuntament i les empreses concessionàries de la Paeria, incloses en les activitats, en esdeveniments i en els equipaments municipals, només poden vendre i distribuir productes etiquetats en català o l’article 35.2 sobre publicitat a la via pública.

Quart.- Que no es dugui a terme cap modificació d’aquest reglament.
 
Lleida, a 23 de juliol de 2015