El propassat dissabte,  9 de maig, va tenir lloc al Teatre Metropol de Tarragonala festa anual en que es fan públics els veredictes dels Premis Ciutat de Tarragona,  que engloben tres guardons: el de novel·la Pin i Soler, el de narrativa breu Tinet i el de traducció Vidal Alcover. La cerimònia es va iniciar a les nou del vespre amb el lliurament dels Premis.

La vint-i-cinquena edició Premis Literaris Ciutat de Tarragona ha assolit un rècord de participació amb 405 treballs presentats. El jurat ha posat en evidència les dificultats d’elecció dels guanyadors degut a l’alt nivell de les obres presentades. Finalment, el premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler ha estat per a ‘Sense fi’, del valencià Salvador Company. En traducció, el premi Vidal Alcover ha estat per al mallorquí Gabriel de la S.T. Sampol amb una de les grans obres de la literatura portuguesa, ‘Peregrinação’ de Fernão Mendes Pinto, un clàssic de referència escrit el 1614. El premi de narrativa curta per internet Tinet l’ha guanyat el conte ‘Els noms de les vaques’ de la catalana Nela Miralles.

Un cop conegut el nom dels guanyadors va arribar el moment dels parlaments. La primera a prendre la paraula va ser Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, qui, després de felicitar els guanyadors, va explicar al públic que “la gent que escriu és gent que llegeix i que estima la cultura i és aquest amor per la cultura el que ens fa a tots plegats més civilitzats” perquè “estimar la llengua i la cultura pròpia vol dir estimar les llengües i les cultures en general”. També va lloar la capacitat de complicitat de les entitats i les administracions organitzadores del concurs, instant-los a seguir en aquesta línia i que sigui per molts anys més.

Finalment, durant la segona part es va retre homenatge a la desapareguda Montserrat Abelló (Tarragona 1918-2014), la poeta tarragonina va construir un enorme llegat poètic, treball que li va merèixer al llarg de la seva vida distincions com la Creu de Sant Jordi, el Premi de la crítica serra d’Or de Poesia, el Lletra d’Or, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya. A més, el 20 de març d’enguany el Plenari de l’Ajuntament de Tarragona va acordar concedir-li la distinció de filla predilecta de la ciutat. Així és que Montserrat Abelló va estar molt present al llarg de tot l’esdeveniment. “Estimo tan la vida que la faig meva moltes vegades” o “el temps a les mans es torna cera”, cantava Mariona Sagarra, fragments de la seva Suite Abelló, que comptava amb l’acompanyament del guitarrista Raül Costafreda i el percussionista Marc Vila
 

Salvador Company, guardonat amb el XXV Pin i Soler

Entre 116 treballs presentats, el premi de novel·la Ciutat de Tarragona Pin i Soler, que compleix aquest any 25 edicions, se l’ha endut l’escriptor valencià Salvador Company. ‘Sense fi’ és una història àgil i sarcàstica, centrada en tres personatges embolicats en assassinats i pornografia per encàrrec. Com ha explicat Company, acaba sent “una metàfora de la situació que es viu al País Valencià”. “Avui en dia ens han convençut que eren més important les carreres de cotxes i els campionats de tenis que les mesures de seguretat del metro. Quan et convencen que ha de renunciar a la teva identitat per unes senyes folklòriques i catalanòfobes, quan acceptes renunciar a les teues senyes d’identitat, estàs perdut com a poble”, ha assegurat el guanyador del Pin i Soler. 

Company ha destacat el premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler com “el millor premi de la literatura catalana” i ho ha argumentat per la seva trajectòria, transparència i la independència del jurat. L’escriptor valencià ha destacat que el Pin i Soler no compti amb cap membre de les editorials col·laboradores entre els membres del jurat, que permeti la presentació dels treballs per correu electrònic o que no supediti els drets d’autor a la dotació econòmica que suposa el premi, en el cas del Pin i soler 21.000 euros. Aquests aspectes que haurien de ser un denominador comú en la majoria de premis literaris són, segons Company una excepció en els premis literaris de Tarragona.

Company ha agraït que el jurat -El jurat estava integrat per Noemi Bagés, Josep Ballester, Àngel-Octavi Brunet, Andreu Carranza, Rosa Pagès i Amadeu Roig com a secretari.- hagi escollir una novel·la com la seva, innovadora, “que va més enllà de la narrativa convencional i s’allunya dels mainstream de la narrativa”. “Llegir coses que esn fan pensar més i ens aparten del més habitual ens fa més crítics i més lliures i si ens entretenen ja és meravellós”, ha dit Company. El jurat ha destacat l’agilitat i l’ofici amb què s’ha escrit la novel·la i la introducció d’elements poc tractats en la narrativa catalana, mostrant la part fosca d’esports amb cert glamur i il·lustrant molt bé l’obscenitat de la corrupció.

L’escriptor valencià ha rebut diversos premis i reconeixements en l’àmbit de la narració curta i també té treballs en traducció i assaig. El jurat també ha volgut valorar altres obres finalistes del premi Pin i Soler, ‘Una mena de culpa’ i ‘Quan plovia, quan nevava’. Aquest fet demostra les dificultats el jurat ha tingut per escollir un guanyador i una prova de l’alt nivell dels treballs literaris participants aquesta edició.

Traducció portuguesa
En l’àmbit de traducció s’han presentat 19 obres al premi Vidal Alcover. El jurat ha escollit finalment el treball del mallorquí Gabriel de la S.T. Sampol per la traducció d’una de les grans obres de la literatura portuguesa, ‘Peregrinação’ de Fernão Mendes Pinto. És una obra clàssica de referència en l’àmbit de la literatura de viatges i d’expansió, escrita el 1614, però encara plenament vigent des del punt de vista literari i documental.

Sampol ha descrit Mendes Pinto com “el Marco Polo portuguès” tot i que l’ha destacat com millor escriptor que l’italià. A ‘Peregrinação’, Mendes Pinto explica els seus viatges des de Etiòpia fins al Japó. Sampol no descarta que part de les desventures que hi explica siguin invencions de l’autor però en destaca la importància literària. El mallorquí també destaca la crítica que Mendes Pinto fa als portuguesos com a colonitzadors i la manera com subtilment introdueix aquesta crítica a l’obra. “Son personatge d’Àsia els que critiquen portuguesos però és ell que els dóna la veu”, ha apuntat Sampol. 

El guanyador del Vidal Alcover ha agraït la existència d’un premi de traducció tan important ocm el de Tarragona, que dota amb 12.000 euros la realització de projecte guanyador. “com aquest premi no n’hi ha cap”, ha destacat. Sampol és un reconegut traductor, poeta i crític literari mallorquí que té un destacat treball en la traducció del francès, l’alemany i el portuguès.

Narrativa a Internet
Pel que fa al veredicte del 18è premi de Narrativa Curta per Internet Tinet, dels 305 treballs presentats, la guanyadora ha estat Nela Miralles, de Vilassar de Dalt. El seu conte ‘Els noms de les vaques’ és una història sobre la pèrdua de la innocència d’una nena que creix i veu com les persones que estima s’apaguen, moren o són derrotades. Miralles ha destacat l’estima que sent cap a aquesta obra entre els molts relats curts que ha fet. “És un relat molt senzill i treballat, em va donar molta feina i li tinc gran estima”, ha apuntat.

El jurat ha destacat la sensibilitat que es desprèn de la historia, la bona estructura del conte i el domini excel·lent de la llengua, amb una prosa fluïda que avança àgil acompanyada de l’ús d’uns recursos acurats, encertats i rics. 

Més rellevància per als premis literaris tarragonins
Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona han estat convocats per l’Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. També hi col·labora la Diputació de Tarragona, la Joiera Blázquez i les editorials Cossetània, 1984 i Angle. La regidora de Cultura, Begoña Floria, ha reivindicat la importància dels premis literaris citat de Tarragona, i ha anunciat que s’ha iniciat un recorregut de millora perquè al seva projecció nacional sigui més important. “Tenim clar que hem de treballar perquè es un premi que mereix tenir un posicionament amb més força al panorama de les lletres catalana, apreciat pel sector i per la ciutadania”, ha demanat Floria.