La forma més habitual de renunciar al poder és pensar que no el tenim. (Alice Walker, escriptora afroamericana)

8 de març

Bon dia i bona diada. Avui és el dia de la dona treballadora, és a dir de totes les dones del món.

Hem de ser conscients que la transformació de la nostra societat només es podrà produir si hi ha un canvi en les relacions de poder i això no serà possible sense l’apoderament del 50% de la població: sense l’apoderament de les dones.

Per això cal que siguin escoltades les nostres veus. Madeleine Albright -primera dona Secretària d’Estat del Estats Units- ens diu: «Vaig necessitar força temps per desenvolupar una veu, i ara que la tinc no callaré». No callarem de la mateixa manera que no ho han fet milers de dones al món que s’han apoderat i han esdevingut la llum i la guia perquè moltes altres dones prenguéssim consciència del nostre cos i de la nostra ment, de les nostres relacions amb l’entorn, de la nostra sexualitat i del nostre lloc a la societat. Cal que siguem «espelmes» i no «el mirall que reflecteix la llum», com ens recordava l’escriptora Edith Wharton. Cal que siguem les úniques responsables del nostre destí.

La nostra veu, les nostres paraules han d’arribar a totes les dones perquè neixi la consciència de «ser» dins de cadascuna de nosaltres amb una força capaç d’enderrocar els murs, alçats pel patriarcat,  que ens impedeixen manifestar-nos com a nosaltres mateixes.

 I aquesta veu queda recollida en els clams, en les cançons, en els «no vull», en les pintades dels murs, en els poemes, perquè «amb totes dues mans/alçada a la lluna/obrim una finestra/en aquest cel tancat»(Maria-Mercè Marçal).

Mirem, doncs, la vida des de la perspectiva de ser dona i utilitzem la poesia com a arma.

LA LLUITA FEMINISTA ES FA POEMA