En Toni Rodon m’escriu per demanar-me si puc parlar del paper d’Òmnium com a agent cultural de la ciutat i, mireu, enmig d’aquesta pandèmia que fa massa temps que dura i de les conseqüències que comporta -teletreball, poca vida social, pocs actes culturals, absència d’abraçades i les rutines que ens hem autoreceptat per sobreviure-, res em ve més de gust, perquè és indiscutible que Òmnium juga a moltes lligues arreu on té seus, però la lliga cultural la té més que guanyada.

Òmnium és una entitat oberta a les propostes ciutadanes -i ara que escric oberta vull recordar que el seu president, Jordi Cuixart, segueix tancat a la presó- i així ho vam constatar quan, l’any 2012, un grup de ciutadans vam organitzar-nos per omplir d’actes la ciutat amb “Mataró recorda Sales, Calders i Tísner”, l’any dels seus centenaris. Que Òmnium et doni suport ja és una garantia de cara a aconseguir la implicació d’altres entitats, però és que, a més, penso que vam aconseguir implicar sectors i espais que mai abans havien treballat per una cosa plegats.

Com que d’aquesta experiència en vam quedar contents, el 2013 hi vam tornar. El país commemorava l’Any Espriu i crèiem que era necessari que des d’Òmnium Maresme ens hi afegíssim, però vam aprofitar l’efemèride per commemorar també l’Any Punsola. Dos poetes, un de reconegut sobradament i un que calia reivindicar, cosa que vam fer en tots els actes organitzats i amb la publicació de l’obra inèdita Calidoscopi.

Com que l’engranatge ja el teníem fet, l’any 2015 vam tornar-hi, fent cas de la crida “Ovidi Montllor, vint anys de vacances”, per reivindicar-lo. Vam fer-nos nostres les paraules de Feliu Ventura, que afirmava que “gràcies a eixos homenatges alternatius hi ha cançons de l’Ovidi que encara s’escolten i que, si no fos per això, no s’escoltarien, perquè no apareixen a cap televisió.  “Ovidi. Mos i carícia. Mataró l’homenatja” va ser una altra mostra d’entreteixir entitats diverses, gent diversa i actes intergeneracionals, amb gent que el recordava i reivindicava, i gent jove que el descobria.

I si de reivindicar va la cosa, el 2016 Òmnium no només es posava al costat dels actes commemoratius dels trenta anys de la publicació de la Summa Kaòtica, de Ventura Ametller, sinó que quan va ser l’hora de crear el Premi de Poesia (2018) que dur el seu nom també hi van ser. I ja portem tres edicions i n’estem satisfets.

I el 2018 Òmnium es sumava als actes de l’Any Fabra, amb un #VespreFabra que reivindico perquè va ser curós, participatiu i entranyable -amb una Anna Comas i una Assumpta París que enyorem. Quantes ciutats tenen un pastisser com Claudi Uñó que fa un pastís per l’ocasió?

El 2019 Òmnium Maresme va sumar-se al #SoparEstellés, una iniciativa que, per cert, els encoratjaria a recuperar un cop puguem tornar a la vida que dúiem abans, perquè va ser bonica i vam formar part d’un tot arreu dels Països Catalans.

I podríem esmentar la Nit de les Lletres Maresmenques, que van impulsar el 2016, que va veure la seva primera edició a Mataró però que es descentralitza en cada nova edició; o #Atotaveu; o DIVERSITA’T, i tantes altres activitats culturals.

Òmnium també és present als barris de la ciutat portant-hi cultura. Recordo un moment entranyable del desembre del 2019, durant la lectura de poemes de Nadal a la plaça Illa Cristina. Un home se’m va asseure al costat i va preguntar si melangia era melancolia, i també va agrair que s’hi vagi i que s’hi parli en català.

Doncs, això. Llarga vida a Òmnium Maresme i a les seves activitats!

Per molts anys!                      

Neus Pinart