‘’Tenim un President que està a la presó

per simplement haver-nos representat

i, per tant, no pots fer res més que acceptar

amb orgull i amb tota la dignitat accedir

a contribuir en aquesta causa

i que la repressió no ens freni.’’

Avui parlem amb en Gerard Pijoan Expresident d’Òmnium Eixample i actualment a la Junta Nacional d’Òmnium Cultural, com a vocal responsable de mobilitzacions.

1. Quina és la teva relació amb Òmnium?
La meva relació amb Òmnium va començar el 2013, jo venia de l’activisme de la societat civil quant a augment d’alliberament nacional amb les consultes que es van començar el 2009. Vaig entrar a la coordinadora de l’Eixample dreta i allà em vaig anar implicant, juntament amb monitoratge a l’esplai i lluites amb el moviment estudiantil. I hi va haver un moment que després de la sentència de l’Estatut i de creure que havíem de fer un canvi, vaig pensar que Òmnium era una eina útil per fer-ho, que buscava grans consensos i que ens permetia treballar, no només per la independència sinó per un model de país que anés més enllà de la independència. I amb converses amb coneguts que estaven vinculats amb Òmnium, vaig dir ”escolta, m’agradaria començar a fer feina” i em van dir ”Doncs mira, d’aquí a dos mesos anem a crear Òmnium Eixample, per què no et poses en el grup promotor?” i així vaig començar. Per tant, porto ja 6 anys vinculat activament a l’entitat.

2. Què has après?
Oh clar, moltes coses! Jo vaig entrar amb 23 anys, per tant, coses que vas aprenent… Primer les coneixences a nivell personal, o sigui la quantitat de gent increïble que si no hagués estat a Òmnium no hagués conegut. El fet de poder anar pel carrer, en un districte com l’Eixample que no té massa vida de barri i anar veient gent que has conegut gràcies a això. Obrir la ment, a part de diferents perspectives dintre del mateix Òmnium, el fet de ser Òmnium que treballem sobretot molt en xarxa, amb altres entitats, amb el món de la cultura i amb el món de la cohesió social, et permet enriquir la teva visió de país i de la societat. I, a nivell més personal, doncs habilitats de parlar en públic, de saber negociar, de gestionar i motivar equips també per les posicions més directives… I sobretot aquesta sensació que val la pena destinar-hi temps, creure-hi, que al final les accions que anem fent, si són transformadores, que és el que des d’Òmnium Eixample sempre hem intentat, ja tenen un sentit i jo crec que ho hem aconseguit pel simple fet d’haver creat un grup de gent – fa 6 anys Òmnium Eixample no existia i ara mateix estem parlant d’una junta de 20 persones, la junta amb més presència de dones, la junta amb més presència de joves…

3. Com vas acollir la proposta d’entrar a la Junta d’Òmnium Nacional?
És molt complicat en el moment actual que t’ofereixin una cosa així i dir que no, perquè tenim un President que està a la presó per simplement haver-nos representat i, per tant, no pots fer res més que acceptar amb orgull i amb tota la dignitat accedir a contribuir en aquesta causa i que la repressió no ens freni. Evidentment hi va haver tot un anàlisi i un plantejament de ”què vaig a fer, què espereu de mi i què puc aportar?” vull dir, si he de venir per sumar sí, si he de venir per figurar en aquest sentit no. I bé, el fet de ser la persona més jove de la Junta Nacional amb una visió de territori que també a vegades és important, aquestes tensions que sempre hi ha en totes les organitzacions, entre la part més central – Nacional en aquest cas – i la part territorial, amb gent que hem estat a la part de territori, crec que també pot arribar a contribuir a millorar les sinergies i introduir tot el vector de joventut, de lluita social, de transformació social – en el meu cas professional – però també de les lluites feministes, LGBTI, antiracistes, climàtiques – que em toquen sobretot tant en l’àmbit personal com en l’àmbit generacional.

4. Quins reptes encareu en el nou curs polític?
És complicat predir què n’espero d’aquest proper any perquè hi ha moltes incerteses. Venim del període d’un any i mig de repressió absoluta que ha deixat molt trastocat tot el moviment independentista. Jo crec que fins que no surti la sentència no acabarem de saber ni què va passar, ni què es proposa perquè estem tots expectants a veure què passa, per tant una de les coses que espero… evidentment, sortirà una sentència, creiem que serà dura i amb voluntat de castigar i que serveixi de precedent per evitar que puguem anar més enllà, bé això és el que es pensen. Per tant hi haurà una sentència. Jo espero que la sentència ens serveixi com a punt i a part d’aquesta etapa del procés independentista i de fer un anàlisi sobre ”Com hem arribat fins aquí? Què hem fet bé i què hem fet malament?”, que la sentència ens serveixi també per tornar a sortir amb força, per deixar-nos de lamentar i d’estar a l’expectativa, i per tant ja tenir la sentència. I des d’Òmnium el que sí que estem treballant és que sigui un pas més, un revulsiu social per avançar, per tant jo espero una resposta ciutadana massiva i contundent, similar o més encara que la de la resposta a la sentència de l’Estatut i, per tant, espero que entrem en una nova dinàmica. Des d’Òmnium ens estem preparant, amb aquest sentit, amb tot el tema de la lluita no violenta, una de les quals és la desobediència civil, i el que estem intentant és tornar el protagonisme a la societat civil. És a dir, hem deixat aquest protagonisme en els partits polítics i això ens ha generat una sèrie de frustracions i de, fins i tot en alguns casos, certa gent desenganyada, i el que hem de tornar a fer és posar la ciutadania en el centre i començar a pensar estratègies, tant individuals com col·lectives, per aconseguir seguir denunciant la vulneració de drets – no només en el cas de l’autodeterminació sinó amb tots els casos que incorreix l’estat espanyol actualment– seguir construint alternatives, seguir amb estratègies no col·laboratives amb les forces d’aquest règim del 78 i, sobretot, seguim desobeint quan faci falta, sempre amb un objectiu clar, una estratègia clara.

5. Per què és important que col·laborem amb Òmnium?
Òmnium va molt més enllà, i això és el què explica també en gran part el creixement que hem tingut. Òmnium som una aposta de com entenem el país i de quin ha de ser l’eix de la cohesió social del nostre país, que és la cultura i el català com a llengua de punt de trobada. Des de fa uns quants que estem una aposta molt forta amb la cohesió social, amb reduir desigualtats, amb acostar aquestes lluites compartides i aquest futur compartit que hem fet. Primer, i tornant en aquesta part més de país, perquè estan a punt de dictar una sentència molt dura contra Jordi Cuixart – President de l’entitat i la resta de presos i preses polítiques – pel simple fet d’anar a una manifestació i votar que és el que vam fer més de dos milions de persones i, per tant, que quan el posin a una presó, no posin un home sinó que posin una entitat de més de 170.000 socis compromesos i que amb això no ens coartin.

Però també ens permet fer una aposta decidida per la cultura. Ara, per exemple, un dels grans objectius que tenim en els països catalans del segle XXI és com aconseguim incidir amb la producció audiovisual, sobretot amb els continguts per infants i adolescents per tornar a fer el català com a llengua de cohesió a les escoles o a les primeres etapes de la vida. I l’altra és com ens preparem per a fer front a la crisi econòmica i social que vindrà amb l’emergència climàtica, i que encara estem patint la crisi econòmica del 2010. I tot això ho fem des d’Òmnium, és a dir, anem des de la part de país, passem per la cultura i la llengua i ho lliguem amb protegir la societat i fer front a aquest fenomen que s’està reproduint mundialment de la ultradreta. Catalunya tenim la capacitat per ser un exemple mundial de societat transformadora en quant a drets, llibertats, model socioeconòmic, cultural, de respecte lingüístic.

És una frase que dic sempre, no és meva, és de Helder Câmara: ‘’Quan es creu sol és només un somni, però quan es creu conjuntament és el principi d’una realitat’’ i, per tant, el que fem quan ens impliquem amb Òmnium és baixar aquest somni i començar-lo a fer realitat, i aquest seria l’objectiu.