Presentació de l’últim llibre de Josep M. Figueres ‘Periodistes indòmits’
Actes i activitats
El dijous 27 d’abril Josep M. Figueres, Àlex Gutiérrez, Hilari Raguer, Isabel-Clara Simó, Jaume Sobrequés i Vicenç Villatoro parlaran sobre periodisme a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Guarda’t la data!
El periodisme, quan és valent i lliure contribueix a una major justícia de la societat atenent que configura uns valors democràtics que en el cas català per la secular opressió nacional patida és més rellevant. Aquests dies, i organitzat per la nostra entitat, es presenta el llibre a l’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA el proper dia 27 a les 19 hores en un singular debat en el qual sobre mitjans de comunicació i l’actual procés per la independència amb la participació de Jaume Sobrequés, Alex Gutiérrez, Hilari Raguer, Isabel Clara Simó, Vicenç Villatoro i l’autor del llibre Josep M. Figueres que contesta les següents preguntes:
– Quin és el contingut d’aquest llibre?
– Són deu semblances i estudis sobre periodistes valents i rellevants que han tingut significació al llarg, fonamentalment, del moment de plenitud periodística, que van ser els anys trenta.
– De quins noms parlem?
– Com a precedents hi ha Valentí Almirall i Enric Prat de la Riba, dos pesos forts dels orígens, del periodisme doctrinari, ideològic que fou bàsic en la formació del catalanisme polític que ens ha permès arribar a què sentir un sentit majoritari que decideixin les urnes.
– I qui més?
– Hi ha exponents d’aquests anys trenta com Josep Carner i Antoni Rovira i Virgili que representen la qualitat cultural i l’excel·lència periodística. I pel seu compromís amb la causa republicana i amb la Catalunya autonòmica dels anys trenta noms ben representatius com Pere Foix, Lluís Capdevila, Pere Calders i Agustí Cabruja i Joan Gols. Molts coneguts avui uns, poc o gens altres però tots ells representants d’una generació que anhelà la llibertat i hi posaren, indòmitament la vida. Ho paga amb sacrifici, com l’exili majoritàriament en el món intel·lectual al Mèxic acollidor.
– I del període posterior
– Bé, la majoria tenen també presència a l’exili però em complau projectar la figura, d’un alt compromís nacional, de Lluís Esteve que fou l’artífex d’un diari clandestí i informatiu i nacionalista, en plena dictadura franquista: L’Hora de Catalunya.
Periodistes indòmits, un llibre d’història del periodisme i de la cultura però també una panoràmica dels indòmits que no es conformaren i aspiraren a una Catalunya millor.
Nota: aforament limitat